Racismes quotidians

Cinc minuts abans de les vuit del matí d’un dilluns davant del CAP. Dia d’extraccions i analítiques i una munió de gent a l’exterior abans no es faci l’hora d’entrar. El personal sanitari arriba pràcticament al límit, truca al timbre i les portes automàtiques s’obren. El mecanisme triga a tornar a tancar-se i en aquell interval un home gran amb un vehicle que facilita l’autonomia personal es cola sense miraments dins del local davant la mirada entre sorpresa i condescendent de la gent que està esperant. Fa de mal criticar una persona d’edat que arrossega una minusvalidesa i per això tothom calla. El rellotge marca les vuit en punt i quan es tornen a obrir les portes una mare esperitada arrossegant el seu fill petit de la mà fa l’intent d’entrar abans que ningú. L’escridassada és monumental i immediata. La dona s’atura sorpresa, es gira cap a la gent i intenta explicar que no ve a fer-se cap analítica i que té visita amb el pediatra i no vol fer tard. Fins i tot mostra el full on consta l’hora de la cita mèdica en un va intent per calmar els ànims en especial d’un grup que li ha agafat gust a l’esbroncada i continua increpant-la sense molestar-se a escoltar l’explicació, d’altra banda, del tot lògica. L’arribada oportuna de la infermera que obre el torn de les analítiques atalla de soca-rel la situació incòmoda perquè ara la prioritat és afanyar-se a arribar el primer al taulell on reparteixen els números. La dona acaba entrant darrere dels més escandalosos i es dirigeix cap a l’àrea de pediatria, tal com havia dit des del començament. Els comentaris, però, continuen i els més agitadors afegeixen llenya al foc fent-se els herois perquè han aconseguit imposar les regles socials pròpies d’un país civilitzat davant l’abús continuat dels estrangers que es pensen ves a saber què, que es creuen amb dret de passar per sobre de tot i de tothom i que no tenen ni un mínim d’educació. Ah, que no ho havia dit? La dona escridassada portava un mocador al cap i una túnica fins als peus. Però segur que això no ha influït gens ni mica.