El català dels ous

Mesclar ous amb caragols pot resultar execrable. Però el fet pervers de veritat és adulterar la llei dels pollastres amb una esmena presentada per la ultradreta per eximir el personal interí de l’administració balear d’aprendre el català.

Al mes de febrer, el Parlament balear va validar el decret llei que prohibeix les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines. Aquesta mesura va tirar endavant amb els vots favorables del PP i MÉS per Mallorca, els ultres hi varen votar en contra. El PP necessita l’extrema dreta per governar. Ambdós partits estan enfrontats ençà que els populars varen aprovar per error més de 30 esmenes presentades per Vox, entre les quals s’inclou l’eliminació del català de l’educació i la funció pública de les Balears. L’oposició va esmenar l’error a canvi de no derogar la llei de memòria democràtica.

Malauradament, la tàctica que els ultres segueixen amb la llei dels pollastres no és innovadora. El PP va seguir la mateixa estratègia en la tramitació d’una llei que regula els polígons. En aquell cas, no es va aprovar l’esmena per defecte de forma.

Ara, la dreta i la ultradreta es necessiten de bell nou. El govern de Prohens vol salvar la plaça de prop de 145 treballadors públics estabilitzats que es varen beneficiar de l’exempció del requisit del català. Els varen concedir un termini de dos anys per presentar el certificat que acreditàs el coneixement de l’idioma. Ara aquest termini està a punt d’expirar i no tenen el títol corresponent.

Per reconduir aquesta situació i, sobretot, per aprovar els pressuposts, el govern de Prohens cerca establir un pacte a la valenciana amb la ultradreta. Aquest dijous varen mantenir una trobada amb la coneguda com a “cap de personal” d’Abascal. Les negociacions sembla que foren profitoses.

Montserrat Luis va ser qui va liderar les negociacions entre els d’Abascal i el PP valencià. El pacte pressupostari entre el PP i Vox a les Corts Valencianes inclou greus atacs a la llengua pròpia, als sindicats, a les polítiques d’igualtat, és un acord xenòfob i negacionista pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. A les Balears l’acord inclouria, a més de l’erradicació de la llengua pròpia, la liberalització del territori.

Max Weber analitzava el fenomen a la política com a vocació el 1919. Deia: “Fins fa pocs anys, a Espanya s’alternaven els grans partits [liberals i conservadors] mitjançant eleccions fabricades pel poder i seguint un torn fix convencionalment establert per proveir amb càrrecs els seus respectius seguidors. Els partits que, cada cop més, són vistos pels seus seguidors com un mitjà per aconseguir la finalitat de procurar-se un càrrec.” El sociòleg i economista alemany també parlava de la figura del demagog, que pocs anys després encarnaria Adolf Hitler.

Ara, els demagogs, alguns es diuen tecnòcrates, es van imposant. La dreta balear, que formava part d’aquest bipartidisme, inicia un procés de negociació amb els ultres condicionat a aniquilar les arrels del seu poble. Fins on arribaran per mantenir el seu lloc de poder i continuar fent de la política la seva professió?