Periodisme

Els peri­o­dis­tes han de viure a les cla­ve­gue­res perquè és allà on els que manen hi llen­cen els seus secrets. Ens refe­rim als peri­o­dis­tes seri­o­sos, no als que escri­uen per a l’amo. Ens refe­rim als que ente­nen que es tracta d’esta­blir la veri­tat dels fets i pre­sen­tar-los a la ciu­ta­da­nia par­tint d’infor­ma­ci­ons con­tras­ta­des. És cir­cu­lant per les cla­ve­gue­res que van emer­gint evidències sobre la guerra bruta de la mal ano­me­nada poli­cia patriòtica durant els anys del procés. Veu­rem si la salut democràtica de l’estat s’imposa a les pres­si­ons des­ca­ra­des perquè la veri­tat s’escoli cla­ve­guera avall o s’arxivi per “raons d’estat”. La veri­tat sol ser sem­pre incòmoda perquè genera cli­ve­lles als relats ofi­ci­als d’uns i altres. Quan Orwell escriu sobre els Fets de Maig a la Bar­ce­lona de 1937 i les exigències cri­mi­nals de l’esta­li­nisme, s’imposa la fei­xuga feina de com­ba­tre les men­ti­des que es publi­quen. Per això adver­teix els lec­tors que si no supor­ten les pica­ba­ra­lles polítiques se sal­tin aquells capítols perquè “és hor­ri­ble haver d’entrar en els detalls de les polèmiques entre par­tits; és com cap­bus­sar-se en un pou negre”. Orwell intenta acla­rir la veri­tat d’aque­lla bata­lla sòrdida i sag­nant a la rere­guarda repu­bli­cana que va gene­rar cen­te­nars de morts pels car­rers de Bar­ce­lona: una guerra civil dins la guerra civil. L’acti­tud de l’escrip­tor anglès amb relació a la veri­tat és encara un refe­rent en la ima­gi­nació de molts peri­o­dis­tes.

El món d’avui es va tor­nant un lloc poc hos­pi­ta­lari pel peri­o­disme tes­ti­mo­nial. Només cal mirar cap a Gaza i la rea­li­tat insu­por­ta­ble del que hi passa. Els dar­rers dos anys hi han mort uns dos-cents peri­o­dis­tes pales­tins i n’hi ha dot­ze­nes de detin­guts. I l’estat isra­elià no hi deixa entrar peri­o­dis­tes estran­gers. El món d’avui és cada cop més hos­til amb el peri­o­disme crític i té un ins­pi­ra­dor de pri­mer nivell que avala aquesta acti­tud: el pre­si­dent de l’ano­me­nada pri­mera democràcia del món, els EUA. El deli­rant Trump ataca el quart poder, el peri­o­disme lliure, perquè és l’últim mur defen­siu con­tra l’autar­quia que vol encar­nar.