No una, dues taules

Estic favagirat. Em pregunto fins a quin extrem serà capaç d’arribar l’independentisme institucional amb les dues bertranades que ara potineja i amb quina de les dues es permetrà anar més lluny en l’entortolligada d’acords amb el nacionalisme espanyol. Farem més el beneit a l’entorn Rodalies amb acord impossible sobre acord impossible fins a arribar tan lluny com es pugui del famós traspàs integral de l’inici? O farem més el préssec amb el degoteig de les converses gravades de Villarejo i la citació de dirigents populars a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya? Fins quan ens queixarem que la fiscalia no actuï al mateix temps que els 14 vots no exigeixen a Sánchez (“¿La fiscalía, de quién depende?”) que la faci actuar? En la darrera del cas Rodalies, volen fer creure que encara que la majoria accionarial serà de Madrid i, per tant, dependran de Renfe (com han promès als sindicats), manarà Barcelona perquè en tindran la direcció. L’única barca de tota la mar en què hi haurà patró i manarà el mariner! I a l’operació Catalunya maregen la perdiu demanant que Cospedal torni a la comissió i que la Mesa porti les cintes a la fiscalia! Que és sorda i cega, la fiscalia? Són els únics espanyols que no ho han sentit? Tinc la impressió que ja no tenim una taula de diàleg com en l’època del president Aragonès. Ara en tenim dues, i sospito que seran tan inútils com quan en teníem una, i que faran el mateix servei: espanyolitzar-nos!