Matar el missatger

Alguns subscriptors i comentaristes a l’edició digital han anunciat que se’n donen de baixa i que deixaran de fer comentaris. Perdre un lector sempre és com si t’arrenquessin un queixal, però quan les càries estan molt avançades els queixals s’han d’arrencar i no hi ha altra solució. Quan el lector creu que ha de matar el missatger i està disposat a fer-ho i vol fer-ho a la plaça pública, tampoc hi ha altra solució. Per molt que m’emprenyi, com a missatger, que em lapidin, em pengin o em guillotinin, hi tenen tot el dret i no puc fer més que agrair el temps que han sigut subscriptors i l’honor dispensat amb la seva lectura i els seus comentaris. No he entès mai la formulació pública de la discrepància ni l’avís de retirada de la subscripció com una amenaça per provar de fer-me dir cap cosa diferent del que penso. Parlem de lectors intel·ligents i documentats que no cauen en pràctiques d’aquest tipus més pròpies dels poderosos i els inquisidors que de ciutadania educada i elegant. Sustenten que ara formo part d’una conspiració de periodistes i mitjans que estem fent un exercici d’igualació entre ERC i Junts al servei de foscos interessos espanyolitzadors, i això els regira l’estómac, a aquests subscriptors. Què volen que els digui? Tal dia farà un any, i és molt probable que Sánchez segueixi de president pels 7 vots de Junts i que els pagaments pactats continuïn tots pendents. Fins i tot l’amnistia per al president Puigdemont.