Açik Radyo: la millor escola de periodisme

“Açik Radyo –ràdio oberta– va actuar com un centre de comunicació per ajudar en l’alleujament del terratrèmol, va ser com un tipus de xarxa amb el suport dels nouvinguts arribats de diferents països, i també de les ONG de la zona. Actuàvem com un hub. Teníem un centre de trucades, gent que venia, buscàvem coses o intentàvem ajudar els que ho necessitaven.” D’aquesta manera va néixer el programa de ràdio Altin Saatler, el 1999, quan hi va haver un dels últims terratrèmols amb més danys a la falla del Màrmara. Altin Saatler és un dels programes més antics de l’emissora turca Açik Radyo, explica Ilksen Mavituna, treballador del mitjà.

Fins als noranta, a Turquia no hi havia ràdios privades –a Espanya, en canvi, és a partir dels anys vint– i les primeres van començar a emetre de forma pirata, sense una regulació darrere. Les forces policials van acabar tancant les emissores, però la reacció pública, sobretot a les grans ciutats –on els taxistes van vestir els cotxes amb llaços negres mostrant el seu descontentament–, va provocar-ne la legalització. Omer Madra, el fill del fundador d’Açik Radyo, va ser qui va proposar al seu pare fer una emissora independent. Altres emissores ja establertes no van donar suport a la idea, i va ser llavors quan van decidir fundar la seva pròpia ràdio.

“Tothom es mostrava reticent a aquesta emissora de ràdio independent sense intencions comercials. Però sí, després de 30 anys podem dir que no tenien raó”, explica Yesim Burul, també treballadora del mitjà. Açik Radyo celebra 30 anys de ràdio ètica, crítica i compromesa amb el periodisme i la ciutadania. “És l’única emissora de Turquia que no té una sola propietat, perquè el capital inicial l’hi van posar cent socis amb accions iguals. A més, l’any passat, tres quartes parts de les nostres despeses van ser cobertes pels nostres oients. I aquest model de crowdfunding és també el primer en els mitjans turcs”, remarca.

Dos cops a l’any, l’emissora s’obre a noves propostes de programes: en total, n’ha emès més de 2.000. Tot i tenir 29 treballadors, la majoria dels participants són voluntaris. Els temes són tan variats que durant aquests 30 anys els oients han pogut aprendre sobre cavalls, música de viola de gamba o el genocidi de Ruanda –de fet, van ser dels primers del país a parlar-ne–. I sobretot han après d’ecologia, sent referents en aquest àmbit amb 18 programes a la graella. “El nostre lema és que Açik Radyo està obert a tots els sons, colors i vibracions de l’univers. I aquí recau el sentiment col·lectiu de justícia”, descriu Yesim Burul.

La Yesim diu que és on va aprendre periodisme. La seva formació universitària no era en l’àmbit de la comunicació i, de forma voluntària, va començar a col·laborar fent un programa sobre la guerra de Bòsnia. Des de l’inici es van deixar molt clares les línies ètiques: no explotació, no exageració. “Alguns dels principis bàsics del periodisme que realment ens falta avui en el món contemporani. Com que Açik Radyo des del principi es va construir sobre uns estàndards tan alts, crec que em vaig graduar a la millor escola de periodisme de Turquia.”

El fet que hi hagi tants voluntaris i que siguin experts en temes concrets fomenta que la xarxa col·laborativa sigui molt àmplia i que es creï una comunitat compromesa amb la ràdio i un sentiment de pertinença. La comunicació bilateral és tanta que quan hi ha una informació errònia o una falta de pronunciació els oients truquen per rectificar-ho. Que l’audiència senti seu el projecte és símbol de responsabilitat compartida i de salut periodística. I és el que continua mantenint la ràdio viva tot i les pedres del camí.

L’octubre del 2024, RTUK va cancel·lar la llicència terrestre de la ràdio, i durant 5 setmanes va deixar d’emetre. Esperen la resolució judicial i han tornat en format digital, amb el nom d’Apacik Radyo –ràdio òbviament oberta–, i busquen noves maneres de continuar arribant arreu. “No vull sonar dramàtic, però el terratrèmol és una realitat a Istanbul. No estar a l’aire en aquestes circumstàncies m’esgarrifa. Internet no funcionarà i ho sabem dels últims sismes. Hem començat explicant que Açik Radyo va ser un centre de comunicació i hem perdut aquesta capacitat. I crec que és una pèrdua enorme”, acaba reflexionant Ilksen Mavituna.