Sonen els canons

Amanda Villavieja és una dissenyadora de so extraordinària que ha treballat, entre altres, amb José Luís Guerin, Oliver Laxe, Mar Coll, Jonás Trueba i Isaki Lacuesta. Sota la direcció d’aquest últim va col·laborar, junt amb molts d’altres, en la creació del so d’Els passos dobles, una pel·lícula d’aventures africanes, per definir-la d’alguna manera, perquè, de fet, és irreductible a tota classificació. Els passos dobles dona títol a una proposta de la Filmoteca de Catalunya, programada a la seva seu de Barcelona, en què director(e)s o tècnic(que)s escullen una sèrie de pel·lícules, sigui perquè han participat en la seva creació o perquè les consideren una font d’inspiració. El mateix Lacuesta va encetar aquesta proposta i ha donat el relleu a Villavieja, que, per començar el seu cicle, va triar Mercat de futurs, un film documental de Mercedes Álvarez del 2011 rodat en bona part a fires immobiliàries: decorats que, amb les seves maquetes i imatges publicitàries, representen els espais sense ànima, memòria i així identitat en què, com si tot hi fos en venda, van convertint-se les ciutats. A Mercat de futurs, després de mostrar-se L’escola d’Atenes de Rafael, també apareixen “gurus” de l’èxit que, en les fires de lideratge, prediquen que el món és a l’abast dels emprenedors que saben aprofitar les oportunitats. Un d’aquests predicadors, que han suplantat els filòsofs representats per la pintura de Rafael, recorda que Rotchild va dir que els grans negocis es fan quan sonen els canons de la guerra i no els valsos als salons. Això ressona en el present d’una manera terrorífica. D’aquí, com Villavieja, recomano la visió de Mercat de futurs: ens diu molt del món en què, per desgràcia, vivim.