Lletra petita
L’edat i les analítiques
Fer-se analítiques a determinada edat, malgrat que sigui només per actualitzar l’estat de salut general i sense que al darrere hi hagi cap motiu de pes, no és agradable. I no pel fet de recollir les mostres corporals obligades a primera hora del matí, ni de fer cua amb desenes de persones més, ni de seure en una butaca incòmoda amb la màniga prèviament aixecada per fer-ne més via i ni tan sols pel blau que et deixa a l’avantbraç la infermera de torn, malgrat que t’ha repetit que si prems amb força no et quedarà cap marca. No. Fer-se analítiques a determinada edat suposa començar a obsessionar-te prèviament per allò que et puguin arribar a descobrir en el laboratori malgrat que no hagis tingut cap símptoma de res. Significa també que dies abans comences a fer bondat en aspectes clau com ara el menjar i redueixes la quantitat de sal que hi poses. Renuncies a fregits i cassoles i abraces amanides i bullits amb una alegria fictícia i amb un compromís renovat que saps que no durarà gaire. A més, et fas el ferm propòsit d’oblidar que vius en un quart pis i comences a baixar, i sobretot a pujar, les escales en un intent desesperat de recuperar agilitat i tonificació, quan en realitat l’única cosa que aconsegueixes és deixar-hi la llengua a cada esglaó. Vaja, que vols aconseguir en un temps rècord allò que has anat posposant durant anys només empesa per la por que el metge et trobi tots els nivells descontrolats. I quan et convoquen a la consulta, en aquell període d’incertesa a la sala d’espera, jures i perjures que modificaràs els teus hàbits per uns de més sans, que l’esforç val la pena i que canviaràs sofà per bicicleta peti qui peti. Però quan el metge et rep amb un somriure cordial i et diu que tot ha sortit com havia de sortir, que les dades són les que han de ser i que les properes analítiques les farem d’aquí a un any, els bons propòsits es dilueixen com si fossin d’aigua. I malgrat que aprofita per fer-te les quatre recomanacions saludables de sempre, saps molt bé que quan arribis a casa, tornaràs a agafar l’ascensor. Fins a la propera.