Desmobilitzats

Tica Font, presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, afirmava fa uns dies en aquest diari que el model de protecció social és l’autèntic tret distintiu dels països europeus i un valor a defensar de les retallades que l’amenacen, ara que tornen aires bel·licistes al continent. Cal ser ingenu per pensar que l’anunciat augment de la despesa militar a què es comprometen els socis de la UE no acabi afectant les partides destinades als pilars de l’estat del benestar. Hi ha manifestacions per reclamar els drets dels jubilats, per una sanitat pública de qualitat, per un habitatge assequible, contra la violència de gènere, contra el canvi climàtic...– admetia Font–, i no tantes contra les guerres i a favor de la pau al món. Queda lluny aquella multitudinària protesta a casa nostra contra la intervenció dels EUA (amb suport d’Aznar) a l’Iraq, una manifestació que va portar l’expresident Bush a dir allò que la política de seguretat del seu país “no pot dependre de si surt molta o poca gent al carrer a Barcelona”. No hem vist una mobilització d’aquella magnitud ara davant del bany de sang a Gaza. Tampoc contra el pla de militarització d’Europa anunciat des de Brussel·les. No sé a què atribuir aquesta aparent passivitat. Què més ens falta per reaccionar?