El voraviu
Avall, que fa baixada!
La inversió pressupostada continua amb un nivell d’execució de misèria
Ja hem sabut que el primer semestre del 2024, el darrer abans del adveniment institucional de la teoria del girar full que impulsa el govern Illa, el compliment de la inversió pressupostada va ser, a Catalunya, la mateixa misèria dels darrers anys. El pressupost d’inversions és per fer bonic, com el grèvol per Nadal, i bàsicament i per sobre de tot, és per incomplir-lo. No és literatura, és estadística. Segurament a partir d’ara l’única cosa que canviarà és que costarà una mica més saber les xifres reals. Veurem, però de fet ja van dir-ho, que aniria així. L’Estat deixarà de fer pública la dada, com no fa públiques les balances fiscals o com en el CEO no pregunten a la ciutadania per la monarquia, no fos cas que els diguessin que prefereixen una república. Quin full hauran girat el semestre vinent quan toqui saber el percentatge executat de la inversió pressupostada amb els socialistes a la Generalitat? Temo que cap. I com reaccionarà el pati polític? Temo que com sempre. Grans declaracions de l’independentisme institucional dient que això no pot ser, que és una ofensa a Catalunya, i les organitzacions empresarials, sindicals, civils i socials, que sortiran de manera immediata a fer costat a la indignació, però amb matisos. L’endemà tot quedarà soterrat per un parell o tres d’indignacions col·lectives més, i avall que fa baixada. El proper semestre repetirem la cantarella i a l’entremig, mitja dotzena d’indignacions cícliques més.
