Lletra petita
De tothom
El govern de Salvador Illa ha ideat el lema “de tothom” per definir-se i etiquetar la seva tasca a la Generalitat, sobretot per distingir-se d’executius anteriors d’ERC, o de Junts i ERC. Subtitula “de tothom” tot allò que té una connotació positiva o de millora o adaptació a noves realitats per reforçar la idea que no exclou com acusava el PSC els anteriors executius. Propaganda política, però en alguns casos, com Sant Jordi, innecessària, perquè la universalitat de la festa i el caràcter ciutadà de la diada ho fan sobrer. Sant Jordi l’hem construït entre tots, llibreters, lectors, productors de flors colombians, venedors ambulants de roses, parelles, caps i empreses que fan la vista grossa als qui surten a passejar… No ha calgut ni una taula d’experts ni un llibre blanc previs. S’ha anat bastint entre tots. Fins i tot el desaparegut i genial escriptor Vargas Llosa, que malgrat ser anticatalanista hi va firmar llibres durant anys sense cap resposta excloent. Perquè Sant Jordi no ha exclòs mai ningú i cadascú el celebra com desitja, fins i tot el president, dialogant amb l’escriptor Javier Cercas...
Si es pretén emmarcar tota l’acció de govern, es podria afegir el “de tothom” a àmbits menys galdosos, com ara les actuacions a Rodalies, les normatives que no aturen la impossibilitat d’accedir a un habitatge, l’alarmant nivell educatiu dels joves que la setmana passada van fer les proves de competències bàsiques en l’ESO o la unificació de física i química… perquè no hi ha res més de tots que la sanitat i l’educació. Posats també a recordar que un dia és per a tots, n’hi ha força al calendari festiu bastant més sectorials, des de Pasqua fins a la Constitució, passant pel 12-O o el Primer de Maig. Això sí, mentre el debat se centri en els subtítols, se sobrevola sobre els àmbits de gestió com els citats, o sobre situacions que brollen de la societat civil per l’escàs interès institucional a solucionar-ho, com la preocupant situació de la llengua, aquest Sant Jordi tornarà a viure reivindicació al carrer, que segueix essent de tots.