La nova religió

A Catalunya hi ha aproximadament 7.275 centres de culte, segons la direcció general d’Afers Religiosos, un 80% dels quals són catòlics. Per tant, estem parlant de 5.956 esglésies catòliques. Si considerem el conjunt d’Espanya, hi ha 22.933 parròquies, 87 catedrals, 639 santuaris i 735 monestirs. “I l’europea?”, que diria Rajoy. Doncs a Europa, tot i que no hi ha una xifra exacta, són centenars de milers, tenint en compte la densitat de temples a Espanya, França, Itàlia, Alemanya o Polònia i la llarga historia cristiana del continent. Però, ah, en els últims anys, moltes han tancat o s’han reconvertit, perquè no sé quants de vosaltres aneu a missa o sou creients, però si fem cas als que lloen el papa Francesc –jo mateix–, no van precisament a l’estadi encara que siguin socis, per entendre’ns. Al Regne Unit en tanquen 20 cada any. I a Espanya una desena.

Per això van triar un papa de la fi del món i per això Bergoglio ha anat a evangelitzar on nostre senyor va perdre l’espardenya. Potser Francesc ha tornat l’afició a algun catòlic, però el seu papat ha sigut massa curt. A Bèlgica, concretament a Brussel·les i concretament a l’església de Sant Antoni de Pàdua, un edifici neogòtic de principis del segle XX, hi han posat un rocòdrom. Bé, un rocòdrom, una cafeteria, un saló per celebrar-hi esdeveniments i una escola d’escalada infantil. Això sí, es manté un petit espai per fer actes religiosos. Però, en fi, que els joves d’ara consideren que per arribar al cel és millor escalar que resar. Al cel o, almenys, a disfrutar de la preciosa rosassa de vidre amb una imatge de Crist a la creu. Això sí que són els signes dels temps. Algú pensarà que millor això que replicar la icònica Limelight, la discoteca que es va instal·lar a la desconsagrada església de la Santa Comunió, al barri de Chelsea de Nova York. Allà al paradís no hi volien arribar escalant precisament.