Mateu la ‘colomba’
Mateu-la, trepitgeu-la, arraconeu-la, no la deixeu entrar, perquè, si us relaxeu, d’aquí a dos dies la tindrem present a totes les taules de les celebracions de Pasqua, passant per damunt de tortells, brunyols i mones. Aquesta mena de massapà italià ha decidit prémer l’accelerador i intentar ocupar un lloc enmig de les nostres tradicions de Setmana Santa, com ho va fer el panettone, que per a molta gent ja forma part de les sobretaules de Nadal. La colomba o coloma, com en vulgueu dir, és una tradició italiana de Pasqua; un dolç en forma de colom molt semblant al panettone –per no dir exactament igual– que algú ha decidit que ha d’obrir mercat a Catalunya i que s’ha d’integrar a la nostra cultura com si fos quelcom originari dels nostres costums més nostrats. I realment sap greu que des dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya se li dediquin espais pretesament informatius per fer-nos creure que aquest pastisset ja forma part de les nostres vides. De fet, enguany, han estat molts els establiments gironins que ja han incorporat a la seva oferta de Pasqua la colomba, barrejant-la al mig de plates de brunyols, mones i tortells per fer veure que sempre ha estat entre nosaltres.
No cal fer prediccions per saber que d’aquí a dos o tres anys els padrins i padrines hauran d’afegir a les seves despeses aquest nou panettone que potser a Itàlia fa molta gràcia, però que no té res a veure amb la cultura catalana. És el que fa el màrqueting, generar tendències que acaben formant part de les nostres vides, convertint productes desconeguts en elements de primera necessitat. Només cal veure quantes preteses tradicions, especialment americanes, s’han anat integrant en el nostre dia a dia arraconant fantàstics costums propis i ancestrals.
Evidentment que tothom és lliure de menjar el que li sembli! El que no és lícit és intentar que els altres, sí o sí, haguem d’acabar els àpats amb una colomba o com es digui quan tenim postres infinitament millors. Que bons que són els brunyols, les mones de Pasqua i els tortells! I que els italians mengin el que vulguin a casa seva.
