Polifonia

Hi ha gent que passa el dia intentant fer gràcia, com si s’hagués empassat la cigala d’un pallasso. Hi ha, en canvi, qui es mou més que un cigró cru a la boca d’un avi esdentegat. Hi ha qui reclama una última centrifugada i destina les hores a pensar què faria el seu doble quàntic. Hi ha, encara, les persones que viuen vides vegetals: neixen, creixen, es reprodueixen o no, i moren. Hi ha individus que ja neixen al capvespre de la vida, desmotivats, tot els fa pujada, i resolen els dies en bucles infinits de rutines sense sentit. Hi ha qui es destrossa la vida a consciència i esquitxa els altres sense demanar permís. Hi ha qui maltracta criatures o gent gran perquè és una merda mancada de serenitat i escrúpols. Hi ha gent, però, que s’estaca davant la porta d’una casa per evitar que desnonin la família que viu a dins. O qui salva gats i gossos i els ofereix una existència plàcida lluny de marges, contenidors o carreteres poc transitades. Hi ha indecents que malmeten les emocions de les altres, com si fossin amos de tot i de tothom. Hi ha qui llegeix per feina però també hi ha qui ho fa per gust, i fins i tot hi ha qui fa veure que llegeix per crear un perfil d’Instagram d’allò més intel·lectual. Hi ha gent que creu que el cafè és un grup musical i no una beguda energètica: són els que pensen que la terra és plana, com el seu cervell esclafat. Hi ha joves que envien missatges amb més dibuixets que paraules, i hi ha qui et fot la tabarra amb línies i línies de problemes que no ho són, o amb àudios de vuit minuts que has de posar x2 per no pujar per les parets de la impaciència.