Vulnerabilitat

En els darrers anys ens han alertat de la vulnerabilitat del sistema en el qual el món contemporani assenta les seves bases: un tall de llum i el caos. “No passarà, impossible!”, pensàvem. Com si la modernitat no ens hagués regalat ja fets extraordinaris! I ahir ens va tocar de nou. Vam poder comprovar com sense electricitat les comoditats, els hàbits i les accions més quotidianes se’n van en orris. La societat de la comunicació, la internet i la intel·ligència artificial es desplomen i l’únic que roman despert és el silenci. No televisió, no mòbil i el vell transistor sense piles. De sobte fem un pas de gegant que ens aterra al passat i només encertem a buscar un llibre a la lleixa i sota el so intermitent i llunyà de sirenes ens disposem a connectar-nos de nou amb la literatura. No puc fer-me un cafè perquè a casa també ha arribat, o ha tornat, la moda de moldre el gra i el molinet està inservible. És l’hora de l’article, i el llapis s’imposa al teclat i el paper, a la pantalla. Decideixo esperar que arribi el llum, tot i que ja han passat més de tres hores, inaudit! Però mal serà que no hi siguem a temps! El bar de sota a casa fa cafès i alguns veïns s’hi arremolinen. “Què? Com has viscut l’apagada?” “Però, que ja s’ha acabat?” Estem fets d’accions, experiències, no pas de temps. Vivim sense Cronos. A la taula del costat, uns joves juguen al parxís. Riures i cridòria. Potser el sistema no ens fa tan vulnerables com pensem!