Porten el mateix ferro

Durant dos anys, Meritxell Batet tenia dret a una indemnització de 15.690euros mensuals (188.000 € any). També té dret, durant quatre anys, a assistent, xofer i escorta, que deu representar, pel cap baix, una picossada semblant. O més i tot. És a dir, que li han pagat ben pagat el paperàs que li van fer fer (arraconar-se després de la victòria electoral) i que no l’han pas tinguda en la indigència. Només amb el que ja preveia la llei. Durant aquest període ha tornat a ensenyar dret constitucional a la Pompeu, que era la seva feina de base. Ara, quan encara li queden quatre mesos d’indemnització en diner i dos anys llargs en espècies, l’han col·locat al consell d’Ebro Foods. Se li desconeix competència en agroalimentació, i se n’anirà ben bé als 300.000 euros anuals, no sabem si classes de dret a banda o incloses. Ni si les deixarà, ni si les farà gratia et amore. Tant li fa. No és futbol d’alta competició en què el resultat depèn dels petits detalls. Arriba un moment, diria l’àvia Neus, que tant li fot trenta com quaranta. El cardat del cas és el concepte de dinastia monàrquica que ja hi ha al darrere de les portes giratòries. La immunitat i la inviolabilitat cada dia s’escampen més. I la successió a les trones, també. De fet, Batet ocuparà el lloc de Marc Murtra, que ho compaginava amb la presidència d’Indra i que ho ha deixat per ocupar la presidència executiva de Telefónica. Bous i vaques sempre porten el ferro de la ramaderia.