Cal visitar la Model, ara que es pot

Avui és dia de museus. Sempre hauria de ser moment de deixar-se caure en un d’aquests equipaments que donen accés a l’aprenentatge d’una realitat de la condició humana. A més, la tècnica de museïtzació ha avançat tant els darrers anys que la visita acaba convertint-se en una plaent experiència lúdica on el coneixement s’adquireix quasi per equivocació. Avui n’és dia, però de fet toca dir que és nit de museus perquè, efectivament, avui se celebra una nova edició d’aquesta experiència que permet conèixer tresors excepcionals fora d’hores convencionals, terreny adobat per a caçadors d’emocions nocturnes.

Els museus convencionals són receptacles d’obres d’art, contenidors de documents de gran valor, peces úniques en la disciplina que sigui que són mostrades amb afany divulgador. Els museus són també, i en casos excepcionals, els edificis en si mateixos, sense necessitat de contenir res, ni exposar-hi cap col·lecció concreta de cap àmbit. No els cal, les pedres parlen per si soles, les pedres són història en si mateixes, per això edificis com l’antiga presó Model de Barcelona participen també avui en la Nit dels Museus, com una més de les opcions culturals que avui obren portes al públic.

Els murs de l’antiga presó de Barcelona regalimen història pels quatre costats. Una visita a l’edifici és un aprenentatge total, una immersió en la duresa del sistema penitenciari, però sobretot és un viatge únic en el temps a través d’un segle d’història. El que passa dins d’una presó no és cap realitat paral·lela, allunyada del batec del carrer, sinó que la vida penitenciària és un reflex de l’evolució de la mateixa societat, i això va ser la Model al llarg dels poc més de cent anys que va fer de contenidor de persones.

El més impressionant de la visita a l’edifici és que, tot i estar buit de reclusos, l’espai colpeix l’ànim tant o més que quan estava ple d’homes amuntegats a les cel·les. L’absència de mirades furtives als passadissos no rebaixa la tensió generada per l’electricitat humana que va poblar el recinte penitenciari. L’alt voltatge emocional que durant dècades va transitar a l’interior dels murs es palpa avui encara, com una penyora del que representa la vida en reclusió.

La visita a la Model és una experiència única per formar-se opinió pròpia de fins a quin punt és encertada la política punitiva que imposa el dret penal, amb la reclusió com a eina de càstig als comportaments que s’aparten de la llei o els que representen una amenaça per a la societat. Qualsevol que visiti la Model està obligat, després, a emprendre una reflexió pròpia sobre quins han de ser aquests càstigs i els seus límits.

Per molts motius, molts aprenentatges, moltes lliçons, el recorregut per les galeries i les cel·les de la Model hauria de ser, més que una opció cultural i d’oci, una visita obligada. Tan important és tenir a disposició un espai com la Model que interpel·la les consciències que potser començaria a ser necessari avivar, una altra vegada, el debat sobre el futur del recinte que serà sotmès a una profunda transformació per deixar pas a equipaments i habitatges.

Perquè si res no modifica projectes ni plans d’obra, avui es pot visitar la Model en la Nit dels Museus, però l’any vinent l’edifici –tal com s’ha conegut fins ara— ja començarà a formar part de la nit de la història.