La gran nit d’una “dona crac”

Què poden tenir en comú Sandro Rosell, el MIC, Xuixos Castelló, Fel Faixedas, la gent d’Abrasa’m –dedicada a fer tot tipus de carn fumada–, Gelats Dino, la Poma de Girona, un munt de cuiners mediàtics, empresaris hotelers, la Unió Esportiva Figueres, la Teisa o el doctor Jordi Surós? Ells i molt més de dues-centes persones es van reunir a les instal·lacions del Golf Torremirona de Navata a l’entorn de la periodista Carme Coll i amb l’excusa del primer quart de segle de Comunica.cat, l’agència que va muntar al tombant de segle després d’haver fet de periodista a Ràdio Costa Brava, l’Avui Ràdio Olot i, sobretot, a El Punt, on va començar de corresponsal i va ser cap de la secció d’Apunts, abans de fer el salt a altres feines de comunicació però sense deixar mai de ser i sentir-se periodista.

La Carme estava emocionada, i no perquè fos una sorpresa, però va aconseguir reunir al seu entorn gent molt diversa. “Potser el 85% dels que estem aquí ens coneixem gràcies a la Carme.” Hi havia polítics, el delegat del govern i el subdelegat del govern espanyol, hi va passar el president de la Diputació, hi havia un munt d’alcaldes, entre els quals els de Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, gent del món financer, començant per la Fundació La Caixa, i molts clients, però eren allà no com a clients sinó com a amics. “Sempre he defensar davant dels meus clients que al periodista no se li ha de dir què ha de publicar, i també que mai se’l pot deixar sense resposta. No m’agradava que m’ho fessin a mi i no ho faré” ara, va dir la periodista durant la seva intervenció.

Sandro Rosell, que dijous feia vuit anys exactes que havia estat detingut i ingressat durant dos anys “a Soto del Relax”, va ser un dels que van intervenir, com Juanjo Rovira i Pere Gratacós. Així vam saber com va començar una relació de tants anys amb el MIC, el torneig de futbol de base més important del món, “amb una reunió secreta al McDonalds de Girona”. O el perquè Gratacós la va recomanar després que treballés pel Figueres l’any en què van eliminar el Barça i l’Osasuna i van arribar a les semifinals de la copa de Rei. Rosell la va qualificar d’“actriu” en el sentit que no és mai espectadora sinó protagonista de les coses que fa, i també la van glossar Jordi Jacas, d’El Molí de l’Escala, que va servir part del sopar; Yassine Bouallala, gerent del Torremirona; Fel Faixedas i Pere Perramon.

L’acte va ser presentat per Jordi Llompart, amic de la universitat i ara cineasta, i hi eren presents molts que hem treballat amb la Carme, una periodista i una comunicadora persistent, que sempre ha treballat de cares. La que es va emocionar va ser Iolanda Pineda, exalcaldessa i exsenadora, recordant els quatre anys del seu mandat a Salt. Una nit emocionant per a una dona emprenedora crac, elegida per la UdG el 2011 al costat de grans empresàries i polítiques. La Carme ha guanyat dues vegades la Mosca Grossa del Col·legi de Periodistes a Catalunya. Un gran acte que, com va dir Fel Faixedas, va anar de més a menys perquè va començar amb un president del Barça, va continuar amb un del Figueres [Albert Domínguez] i va acabar ell, de l’Arbúcies. Molta conya per a un acte emotiu.