L’importador del futbol sala

A voltes em venen records de la Penya Doble Set, al bar del qual, al carrer Joan Maragall, vaig passar-hi moltes hores. Havia estat alguna vegada al seu antecessor, Los Barriles, perquè en aquell tros de carrer, avui de vianants i per als cotxes que surten del pàrquing de la Generalitat, s’hi va fer durant un temps el mercat dels dissabtes del planter. Però quan anava a esmorzar era més de Las Jarras, l’altre bar de carrer. En recordo, i no sé per què, els popets que feien i que servia aquell senyor baixet, amable i amb un bigotet característic. Però després, quan els Neurastènics de la Penya Doble Set van fer de Los Barriles el seu local social, en vaig ser client assidu i sempre molt ben tractat per la Ramona i en Caravaca. Quan vaig escriure fa uns dies sobre els component de la Penya, recordava que sempre s’estaven discutint, però que allò formava part d’una rutina amable. Em sap greu no trobar el llibre de la Penya Doble Set en el qual s’explicaven les seves facècies i el perquè dels malnoms de tots els seus components. Però sí que recordo que una de les anècdotes més comentades i que s’explicava en tots i cadascun dels sopars que feien era “l’arròs dels 60 conills” amb Juanito Muntanya de protagonista.

Tornen els records i m’adono que un dels Neurastènics amb qui vaig tenir més relació, Jaume Pol Perera, demà farà 20 anys que va morir. Ens va deixar el 10 de juny del 2005 als 87 anys. Era Neurastènic de ple dret, conegut pel malnom de Rap. Havia estat un extrem esquerre bulliciós i havia voltat tot els equips de les comarques gironines, i també el Deportivo de la Corunya de primera divisió i el Salamanca. Va jugar fins als 71 anys i sempre em va explicar que va ser qui va importar el que ara coneixem com a futbol sala a l’Estat. Va ser el 2 de juny de 1961 el primer partit. Ell, radioaficionat, tenia molts contactes amb Europa en una època en la qual estaven mal vistos, si no directament prohibits.

En Jaume va treballar 30 anys a Ràdio Girona com a tècnic. Narcís-Jordi Aragó va escriure d’ell que era hiperactiu, però també inquiet, nerviós i jove d’esperit. Sempre el vaig trobar hiperactiu. No parava. Treballava a la ràdio, jugava a futbol i ho va fer fins als 71 anys, i durant molts anys va ser entrenador en les categories de futbol de base. En els Maristes, en l’Sporting d’en Pageo, en els veterans del Girona però sobretot al capdavant dels equips de la Penya Doble Set que combinaven jugadors gironins amb nens i nois que s’estaven al Puig d’en Roca, a l’antic hospici. El Rap era un membre típic de la Penya Doble Set. Però a més col·leccionava ràdios d’època, que va llegar al Museu d’Història de la Ciutat. Era un home inquiet, que té un carrer a la ciutat, a la zona d’expansió propera a Vilablareix. Demà farà 20 anys que va morir, En aquella època de la ràdio, i especialment a esports, treballàvem gent molt jove. I ell era com una figura paternal però propera. Recordo grans discussions de bon rotllo, això sí, i un amor per la ràdio profund, que li venia de família. De tot comença a fer molt de temps, però amb els records de la Penya Doble Set m’han tornat els d’un home que va fer molta feina social fent veure que entrenava a futbol.