El Constitucional

El Tribunal Constitucional (TC) va filtrar ahir l’esborrany de la sentència sobre la llei d’amnistia, que es debatrà en el ple previst per final de juny. La ponència avala el nucli central de la norma i apunta, tal com es preveia, que la llei és constitucional i que la voluntat del legislador, política o no, és del tot vàlida sempre que no vagi en contra de la legalitat, com així és. Recordem que van ser els populars els que van portar la llei d’amnistia al Constitucional més per endarrerir-ne l’aplicació que no pas per convenciment jurídic o polític. L’esborrany, ara per ara, no albira un futur desenllaç per a Junqueras i Puigdemont, ja que el PP no va qüestionar la malversació que afecta tots dos polítics per poder resultar beneficiaris de l’amnistia. No entra tampoc en les intencions polítiques, ni en la conveniència o inoportunitat de l’amnistia. Sí que ens recorda, però, una cosa essencial que cal recordar en temps líquids i confusos; que en una democràcia parlamentària, la sobirania popular es concreta en el poder legislatiu, i aquest pot adoptar decisions excepcionals quan no hi ha una prohibició constitucional expressa. Aquesta és, potser, la lliçó més important d’aquesta sentència: que el poder de fer lleis és, en última instància, un poder de reconciliació i de futur del poble.