Del canibalisme bancari a l’apagada general

Canibalisme, segons el diccionari, és el fet de devorar els seus semblants. Per tant, el problema generat a Catalunya per l’opa iniciada pel BBVA, amb insistència sospitosa perquè fa més d’un any que batega amb persistència continuada, per tal d’assolir aquesta absorció, el podríem qualificar de flagrant canibalisme bancari. No és el primer cas. A Catalunya ja es va produir l’absorció de Banca Catalana, fagocitada pel Banc de Biscaia, posteriorment absorbit pel BBVA, no entrarem ara en la desgraciada successió de fets de l’època. Amb tot, però, cal recordar que de la munió de caixes catalanes que asservien el país avui no en queda res. Pel que fa al BBVA, ja llavors, en el procés generat per la crisi econòmica el 2008 va absorbir-ne sis: les caixes de Tarragona, Manresa, Terrassa, Sabadell, Catalunya i Manlleu. Les conseqüències de totes aquestes absorcions en general fan que avui restin només 2.000 oficines bancàries de les 8.000 existents i que en conseqüència l’atenció al client, a molts llocs, s’hagi tornat dificultosa o inexistent. A més a més, com és obvi, s’han destruït molts llocs de treball, fets que en si són dolosos i greus.

Amb L’absorció bancària que ara ens ocupa, encara s’agreujaria més aquesta situació, que ha motivat dèficits territorials. Les úniques cauteles que imposa la CNMC només pretenen tirar la pilota endavant, com sempre, “sin que se note el cuidado”, de manera que no ens adonem tan aviat de com s’agreujaran les actuals mancances. Perquè, parlem clar, aquí el que preval és el poder i el benefici econòmic, i consolidar l’oligopoli bancari en poques mans, i si pot ser fora de Catalunya millor que millor. I, així, de mica en mica es va afeblint el teixit social català i el fictici autogovern que figura que tenim.

Com a usuaris d’un sistema bancari divers, molts tenim la recança i el capteniment d’aquella vella i coneguda tradició pagesa de no posar tots els ous al mateix cistell, quan vas al mercat. Òbviament per una simple però eficaç raó, que si hi ha un entrebanc o un desastre no et quedis sense cap ou. Per això aquest afany monopolitzador sincerament fa por, i encara ens escarmenta més la persistència en l’actitud del BBVA i la seva poc ètica i maldestra propaganda televisiva. Tens la sensació que t’estan donant gat per llebre amb una actitud molt poc cavallerosa i persistent. A més, en aquesta trajectòria, qui garanteix als usuaris que quan vinguin maldades o simplement es desitgi i sigui prioritari un millor guany econòmic –o es menystingui la responsabilitat de servei públic– no es vendran a un millor postor? No seria la primera vegada que una empresa de servei públic s’ofereix al mercat europeu o internacional, prioritzant els guanys de mercat a la seva responsabilitat i la seva incidència com a servei públic. Aquestes són bones raons per dubtar d’aquesta absorció i rebutjar-la pel perill social que comporta.

És per totes aquestes raons, també, que ens cal recordar i tenir molt present i pensar en un fet inaudit i sorprenent de fa molt poc. El dia 29 d’abril d’enguany l’Estat espanyol va patir una apagada general i total, que va afectar tota la península Ibèrica. Com va ser possible? És molt dubtós que hi hagi una explicació plausible d’aquest fet, entre altres motius perquè és tan espectacular i sorprenent que tothom s’espolsa les puces o s’amaga, com quan els nens diuen “Jo no he sigut...” Quan tots els organismes implicats amaguen l’ou, vol dir que no hi ha consciències netes. Amb tot, no podem ignorar que avui a tot l’Estat espanyol s’ha aconseguit centralitzar tota la generació d’electricitat i un dels resultats d’aquesta centralització es la raó per la qual aquesta apagada es va convertir en una apagada integral a tota la Península. Potser, tenint presents els resultats nefastos d’aquesta centralització, seria desitjable revisar l’esquema actual i generar algun mapa amb zones amb més autonomia.

De tota manera, si el que preval és la dialèctica empresarial de les diverses fonts de generació d’energia elèctrica, i les fonts renovables –l’eòlica, hidroelèctrica, solar, maremotriu– o no renovables –nuclear o tèrmica– són elements en joc en la manipulació dels costos i valors, això es converteix en una altre mercat borsari: el mercat de l’energia per determinar el seu valor i cost diari per a cada font. La negociació o el mercadeig pot acabar en desastre total. S’ha introduït al mercat borsari un element avui vital per a tothom, l’energia elèctrica. Sabem tots plegats que aquesta energia s’ha convertit en un element essencial per a tothom, i que s’utilitza en tots els àmbits vitals de l’ésser humà. Els éssers humans tenim la capacitat de reaccionar i sortosament ho fem amb seny, com aquell dia. Cal que reclamem amb força que les nostres autoritats actuïn amb seny i desautoritzin l’opa hostil del BBVA en favor del bé públic i social i també que revisin la problemàtica claríssima de la gestió energètica a tot l’Estat. És a dir, cal que posin la utilitat social i pública per damunt de l’econòmica.