La clau i la selectivitat

Per a les famílies amb adolescents que acaben el batxillerat, normalment són dies de tensió i estrès davant les proves de la selectivitat. Sobretot perquè en prendre consciència del tombant que significa aquest moment en la vida dels nostres joves, creixen els dubtes i les incerteses. Si a tot això hi afegim el que semblen experiments o indecisions de les administracions –com ara el que passa amb les faltes d’ortografia–, l’angoixa es fa encara més gran. Un adolescent que encara no ha arribat a la majoria d’edat o que hi acaba d’arribar és molt probable que no tingui clar del tot quins estudis vol seguir, ni quina orientació professional tindrà la seva vida. En part perquè la mateixa societat està experimentant canvis tan vertiginosos que no se sap si t’acabaràs preparant per a feines que en pocs anys hauran estat substituïdes. És molt difícil assegurar que el sistema educatiu pugui evolucionar igual de ràpid, però sí que ja sabem amb certesa que els canvis que imposa l’impacte de la intel·ligència artificial demanen uns determinats perfils professionals i en posen en qüestió d’altres. I aquesta tria no ha de carregar sobre les famílies, ni sobre els docents, ni encara menys sobre els joves. L’ha d’assumir l’administració, amb lideratge i valentia. La selectivitat no és una ruleta, ha de ser una clau que obri les portes que els nostres joves s’aniran trobant pel camí de la vida.