Lletra petita
Vella i eficaç tàctica
La millora del finançament autonòmic s’encalla, com va comprovar-se en la Conferència de Presidents, si és que no va per molt llarg, com va advertir el ministre Torres dilluns. El català a Europa també, les Rodalies continuen sent un calvari i Sixena ja espera les obres... El govern necessitava, doncs, un projecte que avancés, i airejar la pendent ampliació del Prat li encaixa, com la pista d’enlairament, retallant una mica per dalt i per baix. Vella i eficaç tàctica, la de compensar la retallada d’espais naturals prenent-los al conreu, tal com ja s’havia fet en totes les anteriors ampliacions i actualitzacions de l’aeroport del Prat, tant en l’olímpica del 1992, com en les rentades de cara i noves terminals del 1999 i el 2004. El problema per a Europa va ser que no es va completar aquesta compensació d’espais naturals, ja cap d’ells original, i que ara el president Illa bateja com “renaturalització”, que no és altra cosa que construir o habilitar artificialment aiguamolls per a les aus i amfibis. L’escull per a l’aprovació de la Unió Europea podria ser aquest incompliment de les anteriors compensacions. El projecte només durà tensió controlada amb els Comuns i ERC, i força protesta al Prat, i implica tornar a bandejar, un cop més, el Parlament. Però tirarà endavant com va fer l’Estat amb les anteriors ampliacions, perquè els tres partits han decidit afermar la legislatura a cop d’ampliació del deute, davant de la impossibilitat de tirar endavant pressupostos.
No cal inventar, sinó recuperar velles tàctiques, com fa el PP amb l’acoso y derribo a Pedro Sánchez. Amb l’enjudiciament del fiscal general, la corrupció i la no neteja de la claveguera policial de l’Estat, al PP només li cal adaptar el Váyase, Sr. González al Ríndase Sr. Sánchez actual. Illa ho té més fàcil perquè els seus socis li aguantaran tot, fins i tot que vengui l’ampliació com la d’un sistema aeroportuari propi –que lluny queda l’acte políticoempresarial de l’Iese del 2010, reclamant l’autogestió!– que millora Girona i Reus, que continuaran mal comunicats i dependents, tots, d’Aena.