Catalogne, Catalonia, Catalogna

"L’Espagne voit, quant à elle, sa sou­ve­rai­neté con­testée au pays Bas­que et en Cata­logne”. Així expli­cava la tele­visió pública fran­cesa (France 2) als seus espec­ta­dors la raó per la qual la minis­tra Carme Chacón havia anun­ciat la reti­rada uni­la­te­ral de les tro­pes espa­nyo­les de la República de Kosovo, sense avís previ i al marge de l’opinió de la resta del món occi­den­tal.
I així de clar ho ha difós tota la premsa inter­na­ci­o­nal, sense excepció. “The Spa­nish govern­ment, which is trying to rein in seces­si­o­nist move­ments in Cata­lo­nia and the Bas­que country”, deia l’Inter­na­ti­o­nal Herald Tri­bune , en una crònica de la seva cor­res­pon­sal a Madrid. ANSA, l’agència pública ita­li­ana, inter­pre­tava la decisió d’una forma sor­pre­nent­ment idèntica: “Le spinte indi­pen­den­tiste interne, nei Paesi Baschi o in Cata­logna, ren­dono ad alto risc­hio la ques­ti­one della auto­de­ter­mi­na­zi­one in Spagna”.

Res, només agrair a José Luis Rodríguez Zapa­tero i Carme Chacón l’esforç d’inter­na­ci­o­na­lit­zació de la causa cata­lana, fins i tot a costa del propi ridícul. Pot­ser sí que si gua­nya­ven ells, gua­nyava Cata­lu­nya.