Opinió

L'ESCAIRE

Estimats germans

Fa uns mesos, la catàstrofe aèria de Smo­lensk va posar fi a la lamen­ta­ble tra­jectòria dels bes­sons Kaczynski al cap­da­vant de la política polo­nesa. Lech va morir en l'acci­dent. Després, Jaros­law va inten­tar suc­ceir el seu germà a la pre­sidència de la república apro­fi­tant l'impacte sen­ti­men­tal pro­vo­cat per la tragèdia. Va pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons però fou der­ro­tat. Tota la qüestió tenia una den­si­tat d'emo­ci­ons espessa i enut­josa. Jaros­law jugava al xan­tatge emo­ci­o­nal. Insi­nu­ava als elec­tors que rec­ti­fi­ques­sin fins allà on era pos­si­ble la des­pi­e­tada sentència del destí i que l'ele­gis­sin pre­si­dent a ell, ja que el seu germà havia sacri­fi­cat la vida per la nació. La majo­ria d'elec­tors no van caure en el parany i van votar sense pre­ju­di­cis del cor. Jaros­law va per­dre. Era la fi d'una història que venia de lluny, del temps que un Kaczynski era pre­si­dent de la república i l'altre, pri­mer minis­tre. Tots dos de dre­tes, popu­lis­tes, anti­eu­ro­peis­tes i tot el que vul­gueu. Al Regne Unit, els Mili­band no han pas arri­bat tan amunt com els Kaczynski a Polònia. Ni hi poden arri­bar. Tam­poc no són bes­sons. Però els dos Mili­band van ser minis­tres de Gor­don Brown. David, d'Afers Estran­gers; Ed, de Medi Ambi­ent. Ara, tots dos aspi­ra­ven a diri­gir el Par­tit Labo­rista, després de la reti­rada de Blair i de l'ensor­ra­ment de Brown. Dos ger­mans que com­pe­tei­xen pel lide­ratge d'un par­tit. Magnífic argu­ment per als mit­jans i per entre­te­nir la població. Ines­pe­ra­da­ment, el germà petit, Ed, va der­ro­tar el gran per un escassíssim marge de vots. “Fi de la tele­no­vel·la”, va excla­mar David un cop con­fir­mat el resul­tat. Segur que no. La premsa anglesa és experta a man­te­nir vives les històries que li poden donar bons rèdits i pot­ser tindrà el destí a favor, a diferència del que va pas­sar amb els Kaczynski. La premsa no dei­xarà que s'esgoti tan aviat un filó com aquest. I encara més si es té pre­sent que David és un polític jove i ambiciós que tenia coll avall que seria ell l'ele­git. Com­pli­cat assumpte, això dels ger­mans i la política. Per aquí ho sabem prou bé...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.