Trossos

Bons

La Gene­ra­li­tat ens demana als ciu­ta­dans que li dei­xem diners. I ens pro­met que en els tor­narà amb un molt bon interès. La Gene­ra­li­tat demana diners òbvi­a­ment perquè els neces­sita. I ofe­reix un molt bon interès perquè ha de com­pe­tir amb altra gent que ens en demana i cal que la seva demanda sigui més atrac­tiva. El resul­tats són un bons interes­sants per a l'inver­sor. El pro­blema és si són també interes­sants per a la Gene­ra­li­tat.

Préstec

El mal de dema­nar diners és que s'han de tor­nar. Quan els par­ti­cu­lars en dema­nem és perquè els neces­si­tem i perquè pen­sem que els podrem tor­nar: que hi ha en el futur una expec­ta­tiva o una pre­visió rao­na­ble que ens fa pen­sar que el dia que els haguem de tor­nar els tin­drem. Que a base d'ingres­sar més o de gas­tar menys podrem estal­viar prou per tor­nar-los. Per a la Gene­ra­li­tat és el mateix: per tor­nar els diners caldrà haver gas­tat menys o haver ingres­sat més.

Can­vis

Més impos­tos i menys ser­veis, per tor­nar el que es deu? En eco­no­mia domèstica, no hi hau­ria altra manera, excepte la d'anar fent la pilota més grossa. En el cas de la Gene­ra­li­tat hi ha més vari­a­bles. Una, que la reac­ti­vació de l'eco­no­mia per­meti recap­tar més sense apu­jar impos­tos. L'altra, refor­mar la relació amb Espa­nya –via con­cert, inde­pendència o finançament– perquè se'n vagin menys diners dels que no tor­nen i les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes puguin dis­po­sar d'una part més gran del que paguen els cata­lans.