Pallissa a una adolescent

Dijous pas­sat, qua­tre noies ado­les­cents van apa­llis­sar-ne una altra a Cassà de la Selva. La van anar a bus­car a casa seva amb no sabem quina excusa, la van ensar­ro­nar... i vinga! Pri­mer, sem­blava un atac racista. Després, davant l'evidència que l'ata­cada i una de les ata­cants són d'ori­gen hon­du­reny, ja no sabem què pen­sar. Tant se val, o no, però el que ens pro­voca més fere­dat és la mecànica dels fets. No són dues que es dis­cu­tei­xen i aca­ben a bufes. També resul­ta­ria lamen­ta­ble, però no és això, no, és un acte pre­me­di­tat i d'abús de poder: qua­tre con­tra una deixa poc marge al resul­tat. I compte!, que par­lem de per­so­nes que vol­ten els quinze anys. No falta qui recorda que de batus­ses n'hi ha hagut sem­pre, ni qui opina que d'aques­tes coses se'n parla massa i que els dia­ris tot ho exa­ge­ren. Però havíem entès que l'evo­lució de l'espècie, tot i que sovint la rea­li­tat ens con­tra­di­gui, era per anar enda­vant i la cançoneta que els draps bruts es ren­ten a casa, com totes les fra­ses fetes, no ser­veix igual per a cada cas. Més val pen­sar que al teler ens ha apa­re­gut una peça que no esperàvem, una com­bi­nació que és el resul­tat d'uns joves sobre­a­li­men­tats en tots els aspec­tes i expo­sats a influències incon­tro­la­bles, via inter­net per exem­ple. Els pares hi tenim molta feina, però la reta­llada en matèria d'ense­nya­ment pot aju­dar que fets com els de Cassà s'ele­vin d'anècdota a cate­go­ria.