Articles

AMB ACCENT

Disculpeu les molèsties

Dos familiars
de víctimes deien que han après que ‘justice
is not just us'

Aquest és el meu pri­mer arti­cle a la con­tra. Dis­cul­peu, doncs, les molèsties. M'estreno amb una nova edició del gran fes­ti­val de l'eco­no­mia domi­nant, la cimera dels G-20 que comença avui a Corea del Sud, amb repre­sen­tants de les naci­ons més riques del món i de les emer­gents. Tot i que des que va escla­tar de manera ofi­cial la crisi dels ger­mans Leh­man ja s'han tro­bat cinc cops, no hem intuït millo­res que ale­grin les nos­tres but­xa­ques. Només can­vis en els noms de la cosa: finan­cera, econòmica, i ara de guerra de divi­ses. Això encara no per­met als pode­ro­sos afir­mar que podem girar full. Fins i tot l'OCDE adver­teix de la pos­si­bi­li­tat d'una nova sotra­gada l'any vinent. On és, doncs, l'insi­nuat canvi de model, la neces­si­tat de superació d'un capi­ta­lisme fra­cas­sat?

En aquesta cimera s'hi tro­ba­ran un Nord ric, resi­dent etern d'aques­tes tro­ba­des, i naci­ons emer­gents com la Xina, l'Índia, el Bra­sil i l'Iran. I de les 3 pri­me­res podria dir que repre­sen­ten alguns llocs del pla­neta on la dis­tri­bució de la riquesa és més desi­gual. Els equi­li­bris can­vien. I les for­mes no millo­ren. Aquesta set­mana, en una tro­bada amb mem­bres de l'ONG isra­e­li­ano-pales­tina The Parents Cir­cle, dos fami­li­ars de vícti­mes deien que una de les coses més impor­tants apre­ses en el procés de recon­ci­li­ació és que “jus­tice is not just us”.

La cimera tor­narà a obrir el parai­gua a les eco­no­mies emer­gents. I mal­grat això la crisi no se supera si no és amb un canvi de para­digma. Els rics i els emer­gents –ava­la­dors molts d'una gran injustícia social– repre­sen­ten el 85 per cent de la riquesa del món.

Avui volia apro­fi­tar l'estrena per plan­te­jar que pot­ser és bo qüesti­o­nar la legi­ti­mi­tat d'aquesta mena de cime­res. Si Sarkozy pot mirar de res­sus­ci­tar el pro­jecte de reforma de sis­tema finan­cer, aquells que des de l'alter­mun­disme tenen altres mane­res de plan­te­jar les rela­ci­ons econòmiques també són actors neces­sa­ris i merei­xe­dors d'espais mediàtics. ¿O no pen­seu que val la pena qüesti­o­nar-nos un sis­tema que ha estat incapaç d'apor­tar 50.000 mili­ons de dòlars per aca­bar amb la fam al món, men­tre que s'ha gas­tat 50 vega­des més a sal­var enti­tats bancàries?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.