Candidats patrimonials

La dar­rera moda de la política és el debat sobre el patri­moni de què dis­po­sen els polítics. Si l'han de fer públic o no. En aquest sen­tit s'han pres una sèrie de dis­po­si­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals perquè un polític declari el seu patri­moni abans i després d'ocu­par un càrrec. La fina­li­tat és poder con­tras­tar-ne l'aug­ment o dis­mi­nució i en cas que sigui la pri­mera opció ava­luar quina és la font dels nous ingres­sos per si hi ha hagut apro­pi­a­ci­ons il·lícites. Cor­rupció, vaja! I em sem­bla un bon exer­cici de trans­parència. Però la pro­posta pública del can­di­dat d'ICV-EUiA, Joan Her­rera, des­a­fi­ant a les pla­nes d'El Periódico la resta de can­di­dats a fer la decla­ració de béns igual que ell, em genera algun dubte. Estic con­vençut de la volun­tat d'Her­rera de llui­tar con­tra la cor­rupció. Però també crec que fent aquesta exhi­bició pública busca sobre­tot mos­trar-se com a mem­bre de les clas­ses popu­lars i mit­ja­nes del país. Pis modest al Poble Nou i cotxe de gamma asse­qui­ble. Estal­vis, però jus­tets. La pre­gunta és si un can­di­dat d'esquerra ha de tenir aquest estil de vida per ser de l'esquerra de debò. Suposo que no. Perquè algun ante­ces­sor seu en el càrrec a ICV i can­di­dat com ell en les elec­ci­ons llu­eix un patri­moni gens menys­pre­a­ble. Els orígens fami­li­ars de cadascú són els que són però això demos­tra que la gent d'Ini­ci­a­tiva no deu ser més o menys d'esquer­res en funció del seu patri­moni. I per cert, cal espe­rar que quan algú més afor­tu­nat patri­mo­ni­al­ment que el senyor Her­rera torni a ser can­di­dat d'ICV man­tin­gui aquest sa cos­tum de decla­rar als dia­ris el seu patri­moni. Perquè no era cos­tum de can­di­dats ante­ri­ors, tot i que es podia intuir que no vivien mala­ment per la natu­ra­li­tat amb què ho han mos­trat en més d'una entre­vista tele­vi­siva.