Trossos

Pre­si­den­ci­als

En la polèmica sobre si s'havia de fer o no un cara a cara entre Mas i Mon­ti­lla, se'ns ha recor­dat que el sis­tema elec­to­ral català no és el d'unes pre­si­den­ci­als, sinó el d'unes legis­la­ti­ves. No triem pre­si­dent, sinó dipu­tats. Això és for­mal­ment cert. Però política­ment rela­tiu. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no és només un cap de govern. No és el pre­si­dent del govern de Cata­lu­nya; és el pre­si­dent de Cata­lu­nya.

Cap d'estat

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat seria a la vegada –a escala cata­lana– el que en alguns països és el cap de l'estat i el pri­mer minis­tre. No tan sols el pri­mer minis­tre. La figura de Pujol va situar en l'ima­gi­nari col·lec­tiu –però també en la pràctica ins­ti­tu­ci­o­nal– la figura del pre­si­dent en un espai molt potent de repre­sen­tació. Mara­gall també ho va bus­car. Lla­vors, no són unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als en un sis­tema pre­si­den­cial, però déu n'hi do.

Tri­par­tit

Ara que es parla de per què ha fra­cas­sat el tri­par­tit –i alguns diuen que tot ha estat culpa de la premsa i de la tele­visió–, aquest pot ser també un fac­tor. La fórmula del tri­par­tit cons­tata que les elec­ci­ons cata­la­nes no són pre­si­den­ci­als: no triem pre­si­dent, sinó que triem els qui el tri­a­ran. Però la ciu­ta­da­nia les per­cep com a pre­si­den­ci­als. Pot­ser perquè per­cep Cata­lu­nya com una rea­li­tat més pro­funda que una comu­ni­tat autònoma. I el seu pre­si­dent, com alguna cosa més que el pre­si­dent d'una comu­ni­tat autònoma.