Guanyarien els mateixos?

Si Cata­lu­nya fos inde­pen­dent, qui gua­nya­ria les elec­ci­ons? Els votants serien més d'esquer­res o més de dre­tes? Més o menys naci­o­na­lis­tes? Tri­a­rien uns líders dife­rents, ele­va­rien unes altres per­so­nes a la pre­sidència? No ho podem saber, però l'exer­cici és molt útil; entre altres coses, ens ser­veix per ende­vi­nar fins a quin punt la manca d'estat altera el que podria ser el ven­tall natu­ral, diguem-ne soci­o­polític, del nos­tre país.

Una República Cata­lana difícil­ment tin­dria par­tits espa­nyo­lis­tes. L'experiència en altres lati­tuds indica que, un cop pro­cla­mada la sobi­ra­nia, la marxa enrere deixa de ser una opció. No hi ha grans par­tits russòfils o soviètics a Lituània, per exem­ple. Ni als països on res­ten mino­ries ètni­ques de l'antic imperi o estat matriu, no hi han sor­git for­ma­ci­ons que vul­guin retor­nar a les fron­te­res ante­ri­ors. En qual­se­vol cas, si a casa nos­tra hi sub­sis­tis­sin par­tits espa­nyo­lis­tes, durant un temps, molt difícil­ment gua­nya­rien les elec­ci­ons.

Quant als par­tits inde­pen­den­tis­tes, és pre­vi­si­ble que mori­rien d'èxit. O diguem-ho d'una altra manera; per­drien la seva sin­gu­la­ri­tat, ja que totes les orga­nit­za­ci­ons polítiques pas­sa­rien a ser inde­pen­den­tis­tes, com ho són a França, a Espa­nya o a Macedònia. No hi ha cap sigla dels estats nació que defensi la dependència. Si més no que jo sàpiga, i si algú la coneix que m'ho digui, perquè ho tro­ba­ria real­ment interes­sant. Tots els par­tits de les naci­ons amb estat volen la inde­pendència dels seus estats res­pec­tius. I les elec­ci­ons sem­pre les gua­nyen aquests par­tits inde­pen­den­tis­tes, perquè no n'hi ha d'altres.

Pot­ser en la tran­sició cap a la plena sobi­ra­nia hi des­ta­ca­rien par­tits excep­ci­o­nals, d'aquells que exi­gei­xen models i figu­res excep­ci­o­nals per fer un canvi, sem­pre taquicàrdic, de legi­ti­mi­tat. Però estic con­vençut que al cap d'uns anys el ven­tall par­la­men­tari tor­na­ria a estar for­mat pels grans par­tits sem­blants als de l'esce­nari actual. I molt pro­ba­ble­ment puja­ria al govern aquell que fos capaç d'encar­nar millor la tipo­lo­gia mit­jana del català del car­rer. Con­vergència? O per l'estil.

Pot­ser al cap d'un temps pas­sa­ria allò que va suc­ceir amb les des­co­lo­nit­za­ci­ons afri­ca­nes, que trans­me­tien una certa sen­sació de pro­vi­si­o­na­li­tat. Es conta l'anècdota d'aquell avi que es va tro­bar amb Seng­hor, el pare de la inde­pendència del Sene­gal, i li va dir: “Mon­si­eur le président, tot això de la lli­ber­tat està molt bé, i ens hem diver­tit molt. Però digueu-me, quan tor­na­ran els fran­ce­sos?”