Percepció

La for­ta­lesa de les grans (i bones) teo­ries s'obté a base de la suma de petits exem­ples pràctics, que per­me­ten sus­ten­tar-les con­tra qual­se­vol embat, tant li fa que pren­guin forma de demagògia, d'excés o de super­fi­ci­a­li­tat. El mateix hau­ria de ser­vir per a les grans estruc­tu­res soci­als, econòmiques i polítiques. Aquesta és la direcció, de baix cap a dalt. Només així es pot crear una base sòlida perquè una soci­e­tat (posem-hi la cata­lana) bas­teixi un pro­jecte social, econòmic i polític amb coherència i pos­si­bi­li­tats d'èxit, en una època com­pli­cada com la que patim. I ha de ser així, anant de baix a dalt, perquè és l'única manera d'acon­se­guir l'impli­cació del pro­ta­go­nista més impor­tant: la ciu­ta­da­nia. I ara mateix, els ciu­ta­dans, que són tan impres­cin­di­bles com el ciment per pujar les parets, més que il·lusi­o­nats estan majo­ritària­ment en un punt no iden­ti­fi­cat entre la resig­nació i la mal­fiança, però molt més pro­per a aquesta última. És una per­cepció que ha que­dat retra­tada en l'informe La cor­rupció a Cata­lu­nya: per­cep­ci­ons i acti­tuds ciu­ta­da­nes, que diven­dres pas­sat publi­cava aquest diari. La per­cepció, aquest és el con­cepte pri­mor­dial.

Gabriel Colomé, direc­tor del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió (CEO), una de les enti­tats que va pre­sen­tar l'informe, deia que “és fals que tots els polítics siguin cor­rup­tes; estem ins­tal·lats en tòpics del fran­quisme”. La pri­mera part de la seva afir­mació és la rea­li­tat, però la per­cepció de la ciu­ta­da­nia cata­lana és dia­me­tral­ment opo­sada. Segu­ra­ment la clau de volta la tro­bem en la segona part de l'afir­mació de Colomé. Qui havia de tren­car aquest tòpics? Per què no s'ha fet? Pot­ser res­po­nent aques­tes pre­gun­tes es faria un pas deci­siu per can­viar l'actual per­cepció ciu­ta­dana.