Desemparats

Tinc uns quants amics menes­trals, bons arte­sans, una qua­li­tat que cada dia costa més de tro­bar ens molts aspec­tes quo­ti­di­ans que s'esca­pen del cer­cle imme­diat. Per exem­ple, quan por­tes el cotxe al taller ofi­cial, si no el pas­sen per la màquina no diuen no saber què hi han de fer. Tens una ava­ria a qual­se­vol elec­tro­domèstic, ve un tècnic i ho resol sem­pre can­vi­ant peces i fac­tu­rant uns des­plaçaments desor­bi­tats. Vas a un banc o a una caixa, com aque­lla que quan nai­xies et rega­lava una lli­breta amb un duro dels d'abans i et fide­lit­zava per a tota la vida, i et sents més mal­trac­tat que un deso­cu­pat rein­ci­dent a la cua de l'Inem. Ets d'una mútua sanitària per tra­dició fami­liar, i un bon dia és absor­bida per una mul­ti­na­ci­o­nal espa­nyola, can­via de nom i et garan­tei­xen més pres­ta­ci­ons, però t'hi has de posar seriós perquè et man­tin­guin la cor­res­pondència en català, con­dició que mol­tes com­pa­nyies no com­plei­xen. Un dia sol·lici­tes incloure un nou bene­fi­ci­ari i et diuen que no, amb uns rao­na­ments de jut­jat de guàrdia: tenen la mala praxi de refu­sar la petició sense argu­men­tar el perquè, ni haver fet cap revisió a l'aspi­rant a gau­dir dels supo­sats bene­fi­cis a canvi d'una quota men­sual extre­mada. Dema­nes expli­ca­ci­ons a l'ofi­cina “pro­vin­cial” i espe­res res­posta qua­tre set­ma­nes fins que et plan­tes i ho solu­ci­o­nes. Podria con­ti­nuar però queda clar de què estem par­lant. En les con­ver­ses amb amics es cons­tata que qui més qui menys ha patit algun pro­blema dels esmen­tats. I no comen­tem els can­vis de com­pa­nyia telefònica perquè seria obrir la caixa dels trons. Abans es deia que el cli­ent sem­pre té raó, però la cen­tra­lit­zació empre­sa­rial i la lenta des­a­pa­rició de la gent amb ofici, ens deixa des­em­pa­rats. S'ha de posar remei a la impa­ra­ble decadència dels bons arte­sans i dels mane­tes en gene­ral.