Els símbols en el futbol

El fut­bol no seria la mei­tat d'atrac­tiu sense tot l'ima­gi­nari col·lec­tiu que crea al seu vol­tant. Alhora té una sim­bo­lo­gia plena d'història.

El dis­sabte al ves­pre hi va haver un tri­omf del pla­neta fut­bol a Cor­nellà, el mateix que hi haurà avui con­tra l'Ath­le­tic al Camp Nou. Volun­tat de jugar a fut­bol, davant un públic entu­si­asta, espor­tiu i vibrant. Per obli­dar, la frase «el Barça és l'ene­mic, no l'adver­sari», és fora de lloc, el cre­a­dor d'aquest eslògan millor que s'apunti a la legió. Els peri­qui­tos van donar una lliçó de com­por­ta­ment més enllà de qua­tre imma­durs.

Una vegada més, la maquinària blau­grana va mos­trar el seu talent insu­pe­ra­ble. I el noble reco­nei­xe­ment de l'acció d'Ini­esta a Sud-àfrica, per treure's el bar­ret.

La tele­visió ha con­ver­tit el públic dels camps de fut­bol en pro­ta­go­nis­tes. I en això hem gua­nyat molt i molt.

El recull de notícies de la cadena pri­vada que eme­tia el par­tit inten­tava evi­tar les imat­ges amb senye­res i este­la­des, però és con­clo­ent que l'extrema dreta espa­nyola de caire fei­xista ja no es fa visi­ble, aquest és un mèrit dels prin­ci­pals acci­o­nis­tes de l'Espa­nyol, però l'osten­tació i els mosaics blanc-i-blaus, d'ori­gen monàrquic borbó, el que tenen també el Depor­tivo, el Màlaga, la Real Soci­e­dad i, fins i tot, la ban­dera argen­tina, vénen d'on vénen.

És l'atrac­tiu que té apos­tar pel plan­ter, en el fons és lle­ial­tat a tu mateix. I sigui el Barça, l'Ath­le­tic, la Real Soci­e­dad o l'Espa­nyol és un camí que reforça els símbols per damunt de fit­xat­ges mul­ti­mi­li­o­na­ris o juga­dors fit­xats d'un altre lloc.

S'ha redreçat la Real i jun­ta­ment amb l'Ath­le­tic sur­ten amb l'ikur­rin, aquest és el repte del fut­bol català, després de més de 30 anys de democràcia, que els dos grans clubs cata­lans sur­tin junts amb la ban­dera que va reg­nar el 10 de juliol dema­nant el dret a deci­dir.