Articles

La majoria líquida

“Un conjunt de persones que ni tan sols saben que són majoria, que potser dubten de la viabilitat d'un estat català, que segurament ho veuen llunyà o irrealitzable, però que en realitat el busquen i estarien disposats, en l'entorn adequat, a aprovar-lo”

Un sec­tor molt ampli, que va des de l'ànima qua­dri­bar­rada del PSC, pas­sant per ICV, fins a l'ànima més pragmàtica de CDC, sos­te­nen que abraçaran l'auto­de­ter­mi­nació quan hi hagi una majo­ria social clara. Val a dir que el rao­na­ment no con­venç gaire. La base mateixa de la política con­sis­teix a defen­sar prin­ci­pis, ide­als i pro­jec­tes. La recerca de les majo­ries hau­ria d'anar al dar­rere, no pas al davant de les con­vic­ci­ons. I a més, per què ens cal una majo­ria social? No és cert que per a qual­se­vol pro­jecte, des de la cons­trucció d'una car­re­tera fins a l'elecció d'un pre­si­dent, n'hi sol haver prou amb una majo­ria par­la­mentària? I ja posats, com es detecta una majo­ria sòlida, si ente­nem que és requi­sit previ per a la cele­bració d'un referèndum? Amb enques­tes? I qui­nes enques­tes són les bones?

A banda d'això, quina és la majo­ria social que ens cal? La que aposta pel dret a deci­dir? Esti­mem que aquesta ja hi és de sobres, ho diuen totes les enques­tes i ho esgri­mei­xen, entre altres, els diri­gents de la força política gua­nya­dora a Cata­lu­nya. La nos­tra nació té el dret a deci­dir, ho deia la pan­carta del milió i mig de mani­fes­tants del 10 J. Si la massa dels cata­lans i els seus líders més des­ta­cats ja defen­sen la lliure deter­mi­nació, no cal­dria espe­rar, podríem enge­gar màqui­nes. Si, en canvi, es tracta d'asse­gu­rar abans d'enge­gar una majo­ria favo­ra­ble a la inde­pendència, aquest requi­sit previ és encara més inac­cep­ta­ble. Se'ns diu que no podem per­dre de nou, que ja hem vis­cut massa fra­cas­sos, que no podem gene­rar més frus­tració. Però a veure, siguem seri­o­sos: ¿com podem con­di­ci­o­nar una con­sulta ofi­cial al tri­omf garan­tit del ? Com s'entén que només accep­tem gua­nyar? Tan poc demòcra­tes som? Tan dèspo­tes som, que ens neguem a pair un revés? Que pot­ser algun par­tit es plan­teja no anar a uns comi­cis pel temor a per­dre i a gene­rar tris­tor?

En el fons, el que espanta els diri­gents és el pànic de la soli­tud del cor­re­dor de fons, i és com­pren­si­ble. Ben pocs com­bre­guen amb Tho­mas Jef­fer­son, quan deia que una majo­ria equi­val sim­ple­ment a un home amb coratge; els líders neces­si­ten alguna cosa més que la seva valen­tia, i natu­ral­ment volen l'aixo­pluc con­for­ta­ble de la massa. És prou patent que, sense una barca grossa, plena d'uni­tat i con­sens, els cata­lans i qual­se­vol altre poble no sap nave­gar gaire enllà. Per recórrer a un altre nord-ame­ricà, John Ken­neth Gal­braith, pen­sem que és molt més segur errar amb la majo­ria que encer­tar-la en soli­tari. La idea de qua­tre gats remant, per molt que remin bé, no ens sedu­eix.

Doncs ente­sos, som-hi ales­ho­res, i fem la pre­gunta del milió: els cata­lans tenim aquesta barca grossa, la tenim plena? Abans d'embar­car-se, qual­se­vol bon timo­ner, gran o petit, voldrà saber-ho. Hi ha majo­ria a favor de la inde­pendència? Tenim una majo­ria inde­pen­den­tista? Aques­tes són les dues pre­gun­tes que hi ha dar­rere totes les cau­te­les del naci­o­na­lisme català majo­ri­tari. I la clau de volta del pre­sent i del futur de Cata­lu­nya con­sis­teix a saber dis­tin­gir les dues pre­gun­tes, que encara que sem­bli men­tida són ben dife­rents.

És obvi que la massa dels cata­lans no són inde­pen­den­tis­tes, tal com s'ha visu­a­lit­zat aquesta con­dició fins ara. La majo­ria no són mau­lets, no van per la Diada al Fos­sar de les More­res; no pas­se­gen este­la­des king size; no s'apun­ten al “boti, boti, boti, espa­nyol el que no boti”. Molts no estan al cor­rent de l'última escissió sobi­ra­nista, ni es con­si­de­ren de cap manera anti­es­pa­nyols. No for­men part de cap secta ni tribu ni cor­rent cul­tu­ral cata­la­nista. Pot­ser fins i tot miren Tele 5 i són admi­ra­dors de La Roja. I no voten per par­tits decla­ra­da­ment sepa­ra­tis­tes.

Ara bé, és pos­si­ble que a par­tir de cert moment, posats davant d'una urna, i amb l'opor­tu­ni­tat de votar sí o no a la plena sobi­ra­nia de Cata­lu­nya, aquesta mateixa massa de per­so­nes pre­fe­reixi votar que sí. Igual que una per­sona a favor de la sos­te­ni­bi­li­tat no té perquè abraçar movi­ments eco­lo­gis­tes, cir­cu­lar amb bici­cleta i cul­ti­var ble­des sense transgènics al pati de casa. Però si el fan triar en una urna entre embru­tar o nete­jar el medi ambi­ent, ho tindrà clar. I això és el que està pas­sant a la Cata­lu­nya actual; l'acti­visme sepa­ra­tista no es dis­para, però l'assen­ti­ment per l'estat propi, gra­dual i mode­rat, va gua­nyant la par­tida.

Majo­ria sòlida inde­pen­den­tista? No, nega­tiu. S'ha aca­bat allò del poble alçat com una mun­ta­nya, estil revolta irlan­desa. En tot cas, majo­ria incerta i fluc­tu­ant, poc ide­o­lo­git­zada, poc mili­tant, dis­po­sada a votar en segons qui­nes con­di­ci­ons a favor de la inde­pendència. A la manera de Zyg­munt Bau­man, un cos modern que es fon i es refon com una capa volcànica, que es rein­venta i que no és de pedra picada, sinó que es mani­festa gai­rebé com un ésser viu, can­vi­ant, evo­lu­tiu. Depèn del moment o de l'estímul reac­ci­o­narà d'una forma o d'una altra. Si el tri­bu­na­lisme cons­ti­tu­ci­o­nal i la caverna espa­nyola hi aju­den, és molt pos­si­ble que es vegi empès a votar per la secessió.

Ales­ho­res, majo­ria líquida? Sí, posi­tiu. Un con­junt de per­so­nes que ni tan sols saben que són majo­ria, que pot­ser dub­ten de la via­bi­li­tat d'un estat català, que segu­ra­ment ho veuen llunyà o irre­a­lit­za­ble, però que en rea­li­tat el bus­quen i esta­rien dis­po­sats, en l'entorn ade­quat, a apro­var-lo. Això és el que jo diria que ens envolta. I m'arrisco a insi­nuar que aquell que ho capti millor serà l'estel con­duc­tor de la Cata­lu­nya del demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.