Articles

l'optimisme ha deixat de ser

patrimoni de la societat occidental

El bloc de la por

“L'actual crisi és alguna cosa més que un avís per fer reformes estructurals que permetin salvar el nostre model de societat”

Una de les visi­ons més acu­ra­des de l'actual recon­fi­gu­ració del món ens l'ha dei­xada l'assa­gista Tzve­tan Todo­rov. Fet que des­men­teix que els his­to­ri­a­dors neces­si­tin cin­quanta anys de marge per fer bones anàlisis del moment pre­sent. El seu lli­bre La por dels bàrbars (publi­cat a Pagès Edi­tors, 2009) va ser redac­tat just abans de l'esclat de la crisi. El lec­tor des­comp­tava, doncs, la pos­si­bi­li­tat que la seva lec­tura hagués que­dat des­fa­sada pel sotrac de la crisi econòmica. Afor­tu­na­da­ment, no ha estat el cas. Més aviat, al con­trari.

Todo­rov pro­posa una divisió del món a par­tir de qua­tre blocs. El pri­mer, l'ano­me­nat bloc de països de l'ape­tit. Aquells que han tin­gut la sen­sació d'haver estat apar­tats de la riquesa durant molts anys i que ara volen gau­dir-ne. L'Índia, el Bra­sil, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia i sobre­tot la Xina serien els seus prin­ci­pals repre­sen­tants. El segon dels blocs és el bloc del res­sen­ti­ment. Països que viuen la glo­ba­lit­zació com una humi­li­ació real o ima­ginària. Aquí Todo­rov hi situa els països musul­mans, una part de Lla­ti­noamèrica i alguns països asiàtics. El blanc del seu res­sen­ti­ment són els països euro­peus i els EUA, als quals cul­pa­bi­lit­zen de la seva actual situ­ació de sot­me­ti­ment.

El ter­cer dels blocs, el de la por, nosal­tres: Occi­dent. Teme­ro­sos dels dos grups ante­ri­ors. D'uns temen la seva pui­xança econòmica; dels altres, la seva capa­ci­tat (nova­ment real o ima­ginària) d'exer­cir una violència impre­dic­ti­ble i que escapa del con­trol dels estats. Final­ment, el grup de la inde­cisió. Grup resi­dual, on situaríem el gruix de l'Àfrica sub­sa­ha­ri­ana. Estats que, arri­bat el cas, podrien pas­sar a inte­grar qual­se­vol dels dos pri­mers grups. Men­tres­tant, els seus recur­sos natu­rals són saque­jats, els seus diri­gents cor­rup­tes eva­dei­xen els capi­tals al Pri­mer Món i veuen els seus ter­ri­to­ris asso­tats pel con­flicte ètnic.

Amb la divisió del món de Todo­rov al cap, cal lle­gir l'arti­cle de The Eco­no­mist sobre la glo­ba­lit­zació de la set­mana pas­sada. Amb un d'aquells titu­lars que jus­ti­fi­quen tot un arti­cle, La redis­tri­bució de l'espe­rança, l'arti­cle feia seus els resul­tats de l'enquesta del Pew Rese­arch Cen­tre (el think tank diri­git per l'exse­cretària d'Estat dels EUA, Made­leine Albright) sobre el grau de con­fiança dels dife­rents països en el rumb del seu país. El mis­satge de l'arti­cle era el següent: l'opti­misme ha dei­xat de ser un atri­but occi­den­tal i es troba sòlida­ment arre­lat en els països ano­me­nats emer­gents. Uns indi­ca­dors de suport dar­rere d'aquesta afir­mació: el 87% dels xine­sos, 50% dels bra­si­lers i 45% dels indis pen­sen que el seu país va en la bona direcció. Les dades per a Gran Bre­ta­nya, EUA i França són del 31%, el 30% i el 26% res­pec­ti­va­ment. L'estat espa­nyol només apa­reix, en la llista, dar­rere dels nige­ri­ans i a la mateixa altura que els argen­tins, amb un 22%. L'any 2008 va arri­bar al 50%.

Aques­tes xifres són pràcti­ca­ment idènti­ques a les que donava fa uns mesos l'Informe Edel­man de la con­fiança per al 2010. La con­fiança dels ciu­ta­dans cap al seu govern a la Xina és un 77%. Prop de 40 punts per sobre de Gran Bre­ta­nya, França o Ale­ma­nya. Una tendència, compte, que no es deu a l'embat de la crisi, ja que es manté gai­rebé esta­ble en els dar­rers deu anys i que ens obliga a creure que l'arrel del pro­blema és més pro­funda que no pas pen­sem. O comen­cem a pen­sar que l'actual crisi és alguna cosa més que un avís per fer refor­mes estruc­tu­rals que per­me­tin sal­var el nos­tre model de soci­e­tat o ben aviat ens tro­ba­rem havent de fer front a una nova malal­tia social crònica: la de la des­es­pe­rança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.