Front catalanista

Suposo que Artur Mas ja deu haver estat ele­git pre­si­dent de Cata­lu­nya. A mi m'hau­ria agra­dat que no sola­ment el PSC sinó que també Esquerra n'hagues­sin faci­li­tat la inves­ti­dura en la pri­mera votació, i fins hau­ria espe­rat que el seu vot hagués estat posi­tiu. Tinc la impressió que els par­tits esmen­tats, i no cal dir que ICV, s'equi­vo­quen amb el seu tac­ti­cisme, que no fa altra cosa que aug­men­tar la decepció dels ciu­ta­dans que, de manera tan clara, van mani­fes­tar que volien un govern fort, bàsica­ment com­promès en la defensa de Cata­lu­nya. L'Artur Mas sap que el resul­tat de les elec­ci­ons res­po­nia a aquest desig, expres­sat amb con­tundència en la mani­fes­tació del 10 de juliol, amb l'inequívoc eslògan Som una nació, volem deci­dir. Jus­ta­ment aquests dies aca­bem de conèixer un nou afront con­tra la nos­tra iden­ti­tat, com és la sentència que ha dic­tat el Tri­bu­nal Suprem en què ordena la Gene­ra­li­tat a fer del cas­tellà llen­gua vehi­cu­lar en l'ense­nya­ment. Aquesta aversió a la nos­tra “diferència naci­o­nal” ens obliga a bus­car una altra via en la relació amb Espa­nya. Els dipu­tats de Laporta ens ho recor­da­ran amb veu extre­mista cada dia, men­tre que tant el Par­tit Popu­lar com Cs ens hi abo­ca­ran amb la seva obsessió espa­nyo­lista. És l'hora, penso jo, de fer un front comú dels par­tits cata­la­nis­tes en la defensa de la nació: l'hora de fer la “tran­sició cata­lana” pro­po­sada per Artur Mas.