Ens injuriem?

En aquesta època de l'any tan propícia a sobrei­xir-se amb l'expressió de bons desigs vacus, de parau­les mel·líflues i de sen­ti­men­ta­li­tats emba­fo­ses, pot ser­vir-hi d'antídot, a tall de diver­ti­mento, la lec­tura del Dic­ti­on­naire des inju­res littérai­res de Pierre Chal­min, recent­ment publi­cat a París per l'Éditeur. Un recull con­si­de­ra­ble d'impro­pe­ris pro­di­gats per per­so­nat­ges de pri­mera línia a propòsit d'altres sem­blant­ment vips. Exa­brup­tes amb els quals, més que no pas defi­nir nega­ti­va­ment qui tenen per des­ti­na­tari, allò que es pro­po­sen els qui els pro­fe­rei­xen és un exer­cici d'enginy, cer­ta­ment biliós, des­ti­nat a con­ver­tir-se, com a molt, en aquesta forma sim­ple de lite­ra­tura que és l'insult.

En són alguns exem­ples tot un Flau­bert afir­mant quin gran home no hau­ria estat Bal­zac si hagués sabut escriure, Sal­va­dor Dalí retra­ient a Louis Ara­gon que tant d'arri­bisme el seu per no haver arri­bat enlloc, Milan Kun­dera objec­tant a George Orwell que millor hau­ria fet d'escriure assaigs o pam­flets que no pas novel·les, etc.

Al cos­tat d'un reper­tori d'injúries literàries com el comen­tat, cabria dreçar-ne un altre, no menys mordaç, d'injúries tri­bals, sem­pre d'actu­a­li­tat més roent.

Per exem­ple: és espa­nyol tot­hom per a qui els cata­lans són, indis­tin­ta­ment i alter­na­tiva, bé rojos sepa­ra­tis­tas, bé bur­gue­ses explo­ta­do­res, amb la vari­ant més fas­hion de con­si­de­rar-hi tot­hom tin­gut avui dia per naci­o­na­lista, into­le­rante y excluyente. I català, qui ho és? Doncs tot­hom qui, men­tre el sodo­mit­zen, no para de donar les gràcies i dema­nar perdó, ves que no se li enfadi el gran encu­la­dor.

I bé, això, és clar, també és lite­ra­tura, i com a tal cal pren­dre-se-la, oh i tant. Però, davant la impos­si­bi­li­tat que els espa­nyols dei­xin de ser com són, prou cal­dria que els cata­lans lle­ves­sin tota cre­di­bi­li­tat a la injúria apun­tada que els con­cer­neix.

I que ho fes­sin, per començar, dei­xant de posar-s'hi tan bé. Ells tots i, pri­mer que ningú, el seu nou govern.