L'aigua que baixa

El pen­jat que es va fer explo­tar al cen­tre comer­cial d'Esto­colm és un exem­ple de les últi­mes tendències en isla­mo­ter­ro­risme. En el món occi­den­tal, grans ope­ra­ci­ons com la de l'11-S seran cada cop més difícils, encara que no impos­si­bles, i ens les hau­rem d'heure habi­tu­al­ment amb actu­a­ci­ons peti­tes i bara­tes a càrrec d'indi­vi­dus molt moti­vats, rela­ti­va­ment aïllats i amb escas­sos ante­ce­dents, d'aquests que costa ima­gi­nar-los com a res­pon­sa­bles d'una matança. D'això se'n diu resistència sense líder. Una estruc­tura jeràrquica neces­sita molts mit­jans i és fàcil­ment infil­tra­ble i mani­pu­la­ble. En canvi, cèl·lules de molt pocs acti­vis­tes, o fins i tot un de sol, sense relació entre elles però mogu­des cap al mateix objec­tiu a través de con­sig­nes que cir­cu­len ober­ta­ment, són tan fàcils de pro­duir com difícils de detec­tar. Un cop decla­rat que el Nadal és una mos­tra d'impi­e­tat, que els occi­den­tals ocu­pen ter­res islàmiques i que sacri­fi­car-se per la causa garan­teix un final feliç amb 72 ver­ges –afir­ma­ci­ons que per ridícules que siguin, gràcies a la nos­tra lli­ber­tat d'expressió, no cons­ti­tu­ei­xen delicte–, a còpia d'insis­tir-hi, acaba sal­tant un ali­e­nat que liquida uns quants cris­ti­ans com qui diu al Por­tal de l'Àngel.

Se'ls pot detec­tar? Impos­si­ble si es tracta d'un llop este­pari que no té con­tacte amb ningú, cosa força impro­ba­ble. La con­ducta no els dela­tarà, menys quan ja hagin deci­dit pas­sar a l'acció. Només les rela­ci­ons entre ells poden ser detec­ta­des, i els llocs de tro­bada, reals o vir­tu­als, i parau­les dei­xa­des anar per atzar. El can­di­dat al mar­tiri és tre­men­da­ment vanitós, i en un moment o altre es farà el sant i s'enor­gu­llirà del que porta de cap. Ningú no neix així, s'hi torna, i veure'l és veure'l venir.