Trossos

Treva

Com a català i com a demòcrata, m'indigna que es vin­culi de qual­se­vol manera, directa i indi­recta, en una o altra direcció, el dret que tenen els bas­cos –i els cata­lans– a deci­dir el propi futur amb el final d'una orga­nit­zació ter­ro­rista. La treva d'ETA és bona, però la bona de veri­tat serà quan diguin que ple­guen del tot i que el mal­son s'ha aca­bat. Si han de nego­ciar, que negociïn coses seves: rein­ser­ci­ons, amnis­ties, pre­sos. Però res en nom de tots els bas­cos.

Deci­dir

El dret a deci­dir de bas­cos –i de cata­lans– no pot ser una con­cessió obtin­guda a través de les armes. No pot for­mar part de la nego­ci­ació d'un procés de pau: us el donem si dei­xeu de matar, no us el donem si con­ti­nueu fent-ho. Cer­ta­ment, hi ha un con­flicte polític. Però s'ha de resol­dre política­ment. La violència, a més de per­versa, és un des­torb. Vin­cu­lar les dues coses és un des­as­tre. Sobre­tot per aquells a qui la violència ens repugna.

Dret

Però l'argu­ment també s'ha de fer ser­vir al revés. Els bas­cos –i els cata­lans– tenen dret a ser inde­pen­dents, si volen, en una decisió presa amb totes les garan­ties democràtiques. Que inclo­uen que no hi hagi violència coac­tiva. No s'hi val a dir que la inde­pendència és un objec­tiu il·lícit perquè els d'ETA l'han inten­tat obte­nir a punta de pis­tola. El mal no és en l'objec­tiu, sinó en la manera d'obte­nir-lo. Impo­sat a trets per una mino­ria, no. Deci­dit democràtica­ment per la majo­ria, sí.