El darrer bot salvavides

Si bé les tendències de vot no enga­nya­ven, és veri­tat que abans de la prova del cotó ben pocs devien pre­veure la mag­ni­tud de la des­feta. Més, l'excel·lent cam­pa­nya de la família con­ver­gent, capaç de recol·lec­tar un vot trans­ver­sal neces­si­tat de la segu­re­tat d'un govern fort, coin­cidí amb el desen­vo­lu­pa­ment de la capa­ci­tat d'auto­des­trucció soci­a­lista, pre­so­ners de la con­ti­nu­ada festa del tri­par­tit i dels pro­pis errors, covats a Bar­ce­lona o expor­tats de Madrid. Un cúmul de des­propòsits que ha obert pro­funds esvo­rancs en el vai­xell soci­a­lista que fan difícil el man­te­ni­ment per sobre de la línia de flo­tació i el con­demna al dic sec, per inten­tar refer la maquinària.

Els soci­a­lis­tes cata­lans saben que és en les estruc­tu­res muni­ci­pals on neden en aigües favo­ra­bles, ja que sem­pre s'han defi­nit com un par­tit de vocació muni­ci­pa­lista. Sols o en coa­lició gover­nen els prin­ci­pals ajun­ta­ments del país, amb alcal­des pro­pis, i domi­nant les qua­tre capi­tals dels dis­tric­tes elec­to­rals, de les quals Bar­ce­lona i Girona han man­tin­gut l'alcal­dia des de la recu­pe­ració democràtica. El poder muni­ci­pal és, encara, soci­a­lista; i el repte és man­te­nir la força local, quan el 22 de maig s'hagin de reva­li­dar les actes de regi­dors elec­tes.

Amb tot, el des­con­cert soci­a­lista és massa intens i el des­ga­vell inten­si­fica la der­rota. Tot dóna la sen­sació que no saben com enfo­car el futur i cer­quen cul­pa­bles entre els mili­tants, par­lant de car­nets i càrrecs i només inten­tant sal­var les pròpies cadi­res. Els governs locals de Girona i Bar­ce­lona tron­to­llen, quan les alcal­dies són cobe­ja­des pels can­di­dats con­ver­gents, men­tre els interes­sats s'entre­te­nen a cer­car la qua­dra­tura del cer­cle. Tot i que l'assem­blea d'alcal­des soci­a­lis­tes demanà una treva fins després del 22-M, la irres­pon­sa­bi­li­tat d'alguns càrrecs va ati­ant la gresca, fent impos­si­ble una cam­pa­nya tran­quil·la i seri­osa. És evi­dent que no exis­teix consciència que les elec­ci­ons muni­ci­pals es pre­sen­ten com el dar­rer bot sal­va­vi­des del PSC i que un fracàs monu­men­tal pot ensor­rar defi­ni­ti­va­ment el seu pro­jecte. Segur que la situ­ació reclama un pacte de no agressió –no exempt d'algun canvi de can­di­dats– i de fer pinya inten­tant man­te­nir l'hege­mo­nia muni­ci­pal, un propòsit que ja els serà prou difícil.

És a par­tir de juny quan s'haurà d'ava­luar el que és pos­si­ble sal­var del vai­xell soci­ata i escol­tar i con­tras­tar, ales­ho­res, els diver­sos pro­jec­tes que poden coin­ci­dir en una empresa comuna. Tal­ment, el debat no es pre­sen­tarà igual si par­teix d'un cert man­te­ni­ment de força muni­ci­pal o si la des­feta és total. En un i altre cas, tot sem­bla dema­nar una bona sac­se­jada, en un tema que ha de pre­o­cu­par tota la classe política cata­lana quan, de totes totes, Cata­lu­nya neces­sita una orga­nit­zació política que faci el con­trapès al govern d'Artur Mas, una opo­sició que fins i tot enri­qui­ria els con­ver­gents i que equi­li­bra­ria el mapa polític del país. És al juny quan caldrà esmo­lar les eines del soci­a­lisme català, pri­me­ra­ment solu­ci­o­nant amb cura la relació entre el català PSC i l'esta­tal PSOE i, després, veure quin és el nivell de reno­vació que cal, o fins i tot sense dei­xar de banda la pos­si­bi­li­tat d'una refun­dació del par­tit, una solució que es farà impres­cin­di­ble si el 22-M s'enfonsa el dar­rer bot sal­va­vi­des.

Encara més, davant la debi­li­tat de les for­ces situ­a­des a l'esquerra de l'arc par­la­men­tari, esce­ni­fi­cada pel fracàs del tri­par­tit i la pèrdua de con­fiança dels elec­tors, després de les elec­ci­ons muni­ci­pals pot­ser serà el moment de plan­te­jar la neces­si­tat d'un nou par­tit soci­al­demòcrata català, de nova estruc­tura i vocació de govern, una opció difícil quan no s'ende­vina l'existència d'un clar lide­ratge per encapçalar-la. En l'espec­tre polític català es pre­senta un molt interes­sant futur imme­diat, quan aquest debat no estarà reser­vat a l'actual par­tit soci­a­lista i s'hi hau­ran de veure impli­cats Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya i Esquerra Repu­bli­cana que, d'una vegada, també neces­si­ten plan­te­jar-se què volen ser quan siguin grans.