L'home de Catalunya a Madrid

Sovint la història política es repe­teix i ara mateix la situ­ació de la relació de Cata­lu­nya amb l'Estat pot ser simi­lar a la dels anys vui­tanta, quan Jordi Pujol pre­si­dia el govern català i Felipe González l'espa­nyol. El for­mat pot ser el mateix tot i que hi ha diferències: ni Mas ni Zapa­tero tenen majo­ria abso­luta en els seus res­pec­tius par­la­ments; la crisi econòmica i labo­ral marca l'agenda política, i s'està incre­men­tant l'inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya.

La història remunta a l'època de Miquel Roca. A par­tir d'ara, quan Duran i Lleida parli com a por­ta­veu de CiU al Congrés ho farà en nom de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. La diferència és que Roca no tenia el ple con­sen­ti­ment per assu­mir aquesta tasca per part de Jordi Pujol. Era secre­tari gene­ral de Con­vergència per dele­gació. Duran i Lleida té el vis­ti­plau d'Artur Mas perquè esde­vin­gui l'únic inter­lo­cu­tor en les rela­ci­ons de l'Estat amb Cata­lu­nya. Tot apunta que aquest for­mat de donar tot el poder a Duran a Madrid va ser dis­se­nyat pel mateix Artur Mas, que recorda que Duran és el polític més valo­rat a Espa­nya. Fins ara aquest fet no té pre­ce­dents a Cata­lu­nya. En alguna època els bas­cos han uti­lit­zat fórmu­les simi­lars; Ardanza al govern, Arza­llus al par­tit i Ana­sa­gasti a Madrid. Tants caps tants bar­rets. Ara Mas és al govern, Oriol Pujol al par­tit i Duran a Madrid. Un repar­ti­ment que pot fun­ci­o­nar perquè, en prin­cipi, no ha d'haver-hi inter­ferències com algu­nes que van suc­ceir al pas­sat quan la relació entre Con­vergència i Unió era exclu­si­va­ment de con­veniència elec­to­ral. Tot i això, poca cosa tenen a veure les tesis sobi­ra­nes del pinyol de CDC amb les qüesti­ons que poden defen­sar a Madrid Duran, Sánchez Lli­bre o Casas, que pas­sen per millo­rar les rela­ci­ons de Cata­lu­nya amb l'Estat sense tren­car res.

Amb la desig­nació d'aquesta set­mana, Duran i Lleida esdevé l'home fort de Cata­lu­nya a Madrid. Val a dir que manté una bona relació amb el PSOE i
amb el PP. Una situ­ació que només la podria ani­ve­llar una acti­vació dels 25 dipu­tats dels soci­a­lis­tes cata­lans, avui ama­gats sota la manta d'un PSOE que ara més que mai neces­sita el suport del grup català de CiU a Madrid.