Aznar, però, té raó

Una cosa és la intenció i una altra, la raó. En la intenció, evi­dent­ment, dis­cre­pem. Però això no treu que es pugui estar ple­na­ment d'acord (i no és broma ni iro­nia) amb José María Aznar quan diu que l'Espa­nya de les dis­set comu­ni­tats autònomes és, en parau­les seves que faig meves, “política­ment no via­ble i finan­ce­ra­ment invi­a­ble”. Tot­hom sap que el que va sor­tir de la LOAPA és una aber­ració política con­seqüència del cop d'estat de Tejero el 1981. I és una aber­ració perquè no hi havia vocació ni intenció política de crear un estat des­cen­tra­lit­zat, sinó només la fina­li­tat de diluir l'auto­no­mia de Cata­lu­nya, el País Basc i Galícia en el cafè per a tots. No podia sor­tir bé de cap manera, perquè era anti­na­tu­ral i perquè Espa­nya és el que és. I no és res més que un estat que encara té ínfu­les de vell imperi, que no reco­neix la diver­si­tat sinó que, com va fer a Amèrica, pretén sot­me­tre-la a sang i foc. Però ni amb el fran­quisme es va acon­se­guir sot­me­tre la iden­ti­tat cata­lana ni en democràcia a l'espa­nyola s'ha tro­bat un sis­tema res­pectuós de con­vivència. És impos­si­ble. Espa­nya té una tendència innata a la cen­tra­li­tat i a la sub­missió de la diferència, però una inca­pa­ci­tat política (en dic­ta­dura i en democràcia) per acon­se­guir-ho. No pot aca­bar de sot­me­tre però tam­poc no deixa viure. Per això ha fra­cas­sat també l'estat autonòmic. I aquí torna a tenir raó Aznar: “L'estat no dóna per a dis­set orga­nis­mes i dis­set admi­nis­tra­ci­ons que fan el mateix.” És cert, perquè en lloc d'arti­cu­lar una des­cen­tra­lit­zació, s'ha mul­ti­pli­cat la incom­petència admi­nis­tra­tiva (en uns llocs més que en altres, és clar). Amb mati­sos i ambigüitats, hi estan d'acord els soci­a­lis­tes i fins i tot el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya. O sigui que anem-nos pre­pa­rant per a la invo­lució, que, per cert, ja feia anys que es veia a venir. La cabra tira al monte, diuen a Espa­nya. Doncs Espa­nya tira cap a la invo­lució. Ho té a l'ADN. I Cata­lu­nya, cap a on tira? Farem veure, altre cop, que no passa res? A veure si resul­tarà que encara serem els defen­sors de l'Espa­nya impos­si­ble dels dis­set.