Adéu, Pastorets!

Amb la Can­de­lera a tocar, les repre­sen­ta­ci­ons de Pas­to­rets que tenen lloc arreu de Cata­lu­nya abai­xen el teló. Diu­menge, la Sala Caba­nyes aco­llirà l'última repre­sen­tació dels Pas­to­rets de Mataró. Des d'aquí defenso el que molts eru­dits han dit en diver­ses oca­si­ons, que els Pas­to­rets de la Sala Caba­nyes són els millors del món! Es repre­sen­ten des de fa 95 anys, el cen­te­nari serà el 2016; segur que l'enti­tat res­pon­sa­ble n'està pre­pa­rant una de grossa. Hi par­ti­ci­pen més de 350 per­so­nes, la música s'inter­preta en directe i l'obra de Ramon Pàmies es repre­senta amb molta fide­li­tat als temps que va ser cre­ada. Els Pas­to­rets de Mataró, sense des­merèixer altres pro­pos­tes, s'han man­tin­gut fidels a un estil i una manera de repre­sen­tar. L'any 1981 van ser decla­rats patri­moni cul­tu­ral de la ciu­tat de Mataró. Enguany, el Cen­tre Catòlic ha enco­ma­nat la direcció a Josep Rodri, autor de pro­pos­tes cul­tu­ral­ment i soci­al­ment com­pro­me­ses, com la famosa Morir a Bag­dad. Rodri ha mar­cat distàncies amb les con­no­ta­ci­ons miti­co­re­li­gi­o­ses de l'obra, incor­po­rant els per­so­nat­ges de dos nens que tro­ben un vell lli­bre a les gol­fes de casa i lle­gei­xen, doncs, els Pas­to­rets com un conte. En una soci­e­tat de dis­curs lògic, la mirada agnòstica de Rodri és encer­tada. Fun­ci­ona com a espec­ta­cle i no anul·la cap de les altres lec­tu­res que vul­guin fer els espec­ta­dors, fins i tot la cate­quista.