Articles

Un somni compartit

“Nosaltres, els immigrants, som fills d'arreu i tenim un somni comú: que, allunyats del sectarisme, puguem conviure amb respecte i construir un país millor”

N'hi ha que basen els seus dis­cur­sos i pro­cla­mes en la into­lerància, en la seva teòrica supe­ri­o­ri­tat, en els drets adqui­rits perquè ells hi eren pri­mer. Són els que no volen segons qui i els fan nosa els immi­grants que tenen un patró comú: els que han arri­bat recent­ment, no són rics i tenen una religió dife­rent a la catòlica. Cer­ta­ment, no cal enga­nyar-se i fer creure que al nos­tre país podem aco­llir mitja huma­ni­tat, però és injust i inhumà menys­prear els altres perquè no siguin cal­cats a un model ideal, pur i per­fecte. I és que els que vivim a Cata­lu­nya, tots, som fills del somni català, l'espe­rança d'un futur millor, homes i dones vin­guts d'arreu, gene­ra­ci­ons que s'inte­gren ràpida­ment o més a poc a poc, però que pas­sen a for­mar part del nervi del país física­ment i emo­ci­o­nal­ment. Fa segles, fa dècades, fa mesos, movi­ments migra­to­ris que no s'atu­ren, tot al con­trari: fan créixer Cata­lu­nya, la varien, la bar­re­gen i la pro­jec­ten cap al futur.

Cata­lans de sem­pre que van mar­xar de la Noguera i de la Franja, de la Terra Alta i del Maes­trat, de pobles de les Illes Bale­ars, van fer les male­tes i van mar­xar amb il·lusió o perquè no tenien més remei cap a la capi­tal de la comarca, cap a la capi­tal de la província, cap a la capi­tal del país bus­cant un futur millor per a ells i els seus fills. És el meu cas, fill de pares de l'Urgell que han fet diver­ses mudan­ces per escriure un futur més pròsper. També hi ha hagut dese­nes de milers de cata­lans vin­guts de dife­rents pobles de la Península: d'Extre­ma­dura i d'Astúries, de Cas­te­lla i de pobles de Múrcia, d'Aragó, de Galícia, d'Anda­lu­sia sen­cera. i de tots els racons van arri­bar bus­cant el seu somni català, tre­ba­llant a les fàbri­ques, a la cons­trucció i al camp, cer­cant opor­tu­ni­tats en nego­cis diver­sos. Avui, el somni català con­ti­nua: són les per­so­nes vin­gu­des amb una mà al davant i l'altra al dar­rere i també les que estan for­ma­des i apor­ten valor afe­git. Els de Medellín i Mon­te­vi­deo, els de Rabat, Tom­bouc­tou, Kíev i de Xan­gai. Els estu­di­ants d'Eras­mus que hi són per una tem­po­rada, els espor­tis­tes d'elit, els que tre­ba­llen a les nos­tres mul­ti­na­ci­o­nals, els que tiren enda­vant peti­tes empre­ses de sol a sol.

Nosal­tres, els cata­lans, som el resul­tat de mili­ons de som­nis. El somni d'un matri­moni que va obrir a Alco­ver el res­tau­rant El Álamo i que té més cli­en­tela que ningú; el Justo Moli­nero, que ha mun­tat un grup mediàtic impres­si­o­nant; l'Ibra, que llu­eix este­lada i és més tar­garí que la Fira del Tea­tre; el Dídac Lee, fill de Figue­res i de pares d'ori­gen xinès, que és empre­ne­dor d'èxit i actual direc­tiu del Barça; la Patrícia Gabancho, la Najat El Hachmi i el Matt­hew Tree, que rela­ten el nos­tre pre­sent; la Dana i el Marius, que van venir a Verdú i fan més hores que un rellotge; l'Isak Andic, que amb Mango ha revo­lu­ci­o­nat la moda, els cen­te­nars de rus­sos i ucraïnesos que a la BonÀrea de Guis­sona no paren ni els fes­tius. I també els que no se n'aca­ben de sor­tir, però per­se­ve­ren i ben aviat, quan entre tots esvaïm la crisi, tor­na­ran a tenir feina i il·lusi­ons.

Nosal­tres, els immi­grants, som fills d'arreu i tenim un somni comú. Els que són o eren de poble; els que són negres, moros, xar­ne­gos; els que par­len català, cas­tellà, àrab, urdú; els catòlics, els musul­mans, els budis­tes, els agnòstics, els ateus; tots, que com can­tava Lluís Llach “venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà”, tenim la mateixa espe­rança: que, allu­nyats del sec­ta­risme, puguem con­viure amb res­pecte i cons­truir un país millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.