Transició pacífica

La maquinària eufemística de la diplomàcia nord-americana ja ha encunyat la idea força que ha de permetre en la revolta d'Egipte compatibilitzar el fet de tenir un president premi Nobel de la Pau com Barack Obama amb els interessos geoestratègics de l'imperi a la zona que poc tenen a veure amb l'ideal de llibertat que tenen els egipcis. La idea és la transició pacífica. Com si la violència no existís. Els enfrontaments d'ahir al Caire no són casualitat. La violència serà un element consubstancial a la revolta perquè el règim és violent, s'ha perpetuat durant dècades de manera violenta, i Mubàrak no marxarà perquè sigui una persona educada. Des de la comoditat occidental parlem de la no-violència com un valor universal. La voluntat de llibertat i democràcia ha costat sempre moltes vides. I en bona part, el nostre nivell de vida s'ha fonamentat sobre règims violents i dictatorials com el d'Egipte, Tunísia o el Marroc. És paradoxal i hipòcrita. Demanem als sahrauís que no tinguin una resposta violenta a l'ocupació violenta del seu país per part dels marroquins. La transició ha de ser pacífica o no, però serà la transició que guanyin els egipcis i les egípcies i no la que convingui als nostres governs occidentals.