ZP, pensant en la història

Un pre­si­dent és un polític que aspira a la trans­cendència. Sem­bla que en la vida de tots els pre­si­dents de tots els governs hi ha un dia en què comen­cen a pen­sar més en el que diran d'ells els lli­bres d'història que no pas en el que reco­lli­ran els dia­ris de l'endemà. Aquest deu ser un ins­tant clau en la seva car­rera. El pre­si­dent Zapa­tero ha tor­nat al món dels vius jus­ta­ment quan ha començat a pen­sar seri­o­sa­ment en el seu futur amb majúscu­les.

Ima­gino que un dia de fa uns mesos Zapa­tero va assu­mir que calia fer tot allò que Brus­sel·les exi­gia impe­ra­ti­va­ment i Espa­nya neces­si­tava urgent­ment per recu­pe­rar la cre­di­bi­li­tat econòmica i finan­cera. Natu­ral­ment, les mesu­res i reta­lla­des que això impli­cava no serien pre­ci­sa­ment popu­lars i molt pre­vi­si­ble­ment empit­jo­ra­rien la seva dete­ri­o­rada imatge. Aquesta decisió impli­cava, doncs, plan­te­jar-se sin­ce­ra­ment renun­ciar a la ree­lecció, hipòtesi que el va alli­be­rar automàtica­ment de l'escla­vatge de les enques­tes. I a par­tir d'aquí tot va començar a can­viar.

La por a per­dre elec­ci­ons és un luxe que els gover­nants no s'hau­rien de per­me­tre mai, i menys en temps de crisi pro­funda. El pacte social i l'acord sobre pen­si­ons tal qual s'han sig­nat segu­ra­ment s'hau­rien pogut tan­car fa molt de temps. Cer­ta­ment que el fet no depe­nia només del pre­si­dent del govern; d'altres fac­tors com ara el canvi a la pre­sidència de la CEOE o l'atac de res­pon­sa­bi­li­tat sin­di­cal hi deuen haver aju­dat, però la ini­ci­a­tiva cor­res­po­nia al poder polític. I un Zapa­tero sense pors imme­di­a­tes però amb horit­zons ambi­ci­o­sos haurà estat deter­mi­nant.

No seria estrany que Zapa­tero hagi recor­dat Ger­hard Schröder. Les refor­mes apli­ca­des pel can­ce­ller soci­al­demòcrata segu­ra­ment li van fer per­dre les elec­ci­ons de 2005, però aviat els lli­bres d'història reco­lli­ran el reco­nei­xe­ment que mereix com a causa de la recu­pe­ració acce­le­rada que avui viu Ale­ma­nya.

No crec que ZP hagi deci­dit no pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons, encara; més aviat ha deci­dit que aquesta con­tingència no serà obs­ta­cle ni men­tal ni polític per pren­dre totes les ini­ci­a­ti­ves que cal­gui per fer apro­var les famo­ses refor­mes estruc­tu­rals pen­dents des de sem­pre. El pre­si­dent torna, doncs, a arris­car-se, sense càlculs elec­to­rals; ZP ha tor­nat, i pot­ser fins i tot per que­dar-se.