“Puja, imbècil!”

Diu el tòpic que rere un gran home hi sol haver sem­pre una gran dona (el gran Groucho Marx hi afe­gia: “i dar­rere d'ella hi ha l'esposa d'ell”, però aquest seria un altre tema). I dar­rere d'un dic­ta­dor, qui hi ha? En les últi­mes set­ma­nes l'actu­a­li­tat ens ha endin­sat en la vida dels ja exdic­ta­dors Ben Ali i Hosni Mubàrak. L'esposa de Mubàrak, Suzanne, per exem­ple, està acu­sada entre altres coses d'haver des­viat diners de les dona­ci­ons inter­na­ci­o­nals per a les seves neces­si­tats par­ti­cu­lars. Jo no sé quina influència tenia Suzanne en les deci­si­ons que pre­nia el seu marit. I tam­poc sé com el va trac­tar quan va deci­dir final­ment ple­gar i mar­xar cap a Xarm al-Xeikh o cap a l'Aràbia Sau­dita. Pot­ser sabent algun d'aquests detalls entendríem més bé (o no) la manera d'actuar de Mubàrak i pot­ser aquesta llarga resistència a aban­do­nar el càrrec. Qui sap si algun dia ho sabrem, com s'ha sabut amb el temps, per exem­ple, que un dia de juny de 1973, Lucía Hiri­art va dir al seu marit: “Heus aquí els teus fills. Ells cau­ran sota la tira­nia comu­nista per culpa teva, perquè no t'atre­vei­xes a actuar.” El marit, el gene­ral Augusto Pinoc­het, va lide­rar l'11 de setem­bre d'aquell mateix any el cop d'estat a Xile que va der­ro­car el pre­si­dent electe Sal­va­dor Allende. Amb el temps també hem sabut de la dependència emo­ci­o­nal que Adolf Hit­ler tenia d'Eva Braun. “Espero tor­nar aviat a casa per des­can­sar als teus braços”, deia Adolf en una carta a Eva. També sabem de la neces­si­tat d'estre­nar colla­rets que tenia Car­men Polo de Franco. O del caràcter de Mir­jana Marko­vic, l'esposa de Slo­bo­dan Milo­se­vic, que un dia va dir, davant un car­tell del dic­ta­dor Tito: “Un dia, la foto­gra­fia de Slo­bo­dan serà aquí, tal com hi ha la de Tito ara.” Aquests dies hem cone­gut també Leila Tra­belsi, l'esposa de Ben Ali. L'envi­ada espe­cial del set­ma­nari Le Nou­vel Obser­va­teur a Tunísia, Sara Daniel, ha expli­cat l'epi­sodi de la fugida del dic­ta­dor del país. Men­tre a peu de l'avió somi­cava “dei­xeu-me, no me'n vull anar, vull morir aquí, al meu país”, la seva dona li va dir: “Puja, imbècil! Tota la meva vida haurà cal­gut que hagi supor­tat les teves xim­ple­ries.” Pot­ser així hem sabut més bé qui era Ben Ali. I qui tenia dar­rere.