Fumar marialluïsa

Un ciu­tadà denun­cia el musi­cal Hair perquè els seus actors fumen en escena emu­lant els hip­pies dels sei­xanta. Pre­sen­tada la queixa, l'Agència de Salut Pública con­firma la intenció de mul­tar els seus res­pon­sa­bles per foment de l'ús del tabac en un recinte comer­cial. Aquests, indig­nats, addu­ei­xen que els intèrprets no hi fumen cap substància pro­hi­bida, sinó una bar­reja de mari­a­lluïsa i altres her­bes. Els actors, insis­tei­xen, no fan res més que cal­car una pràctica nor­mal al col·lec­tiu pro­gre del maig del 68, sense fomen­tar-ne l'ús ni comer­ciar. 

Intuïtiva­ment, el libe­ral de paco­ti­lla que tots por­tem a dins lamenta que la sobre­a­bundància de lleis con­ta­mini també les arts escèniques. No obs­tant això, penso que la iro­nia del fet va per una altra banda. Segu­ra­ment, el ciu­tadà que va denun­ciar els de Hair man­tin­dria la que­re­lla bo i sabent que a l'esce­nari només es fumen infu­si­ons benig­nes. Perquè al nos­tre espec­ta­dor no el deu moles­tar que s'incom­pleixi la llei que pro­hi­beix fumar en un espai públic, sinó pre­ci­sa­ment els efec­tes morals i envegívols de veure fumar en un esce­nari.

Aquest espec­ta­dor, quan veu can­tar ale­gre­ment els joves actors de Hair fumant un fals mai, pensa que els seus fills podran tal vegada con­ta­giar-se d'aquest esclat de joia i –a la vida real– aca­bar vici­ats per la nico­tina. És el mateix espec­ta­dor que no por­tarà mai els nens a veure una expo­sició on sur­tin tito­les, que no vol que la tele­visió emeti Rocky III (sí, la del negre) en horari pro­te­git, etcètera. Per tant, el seu pro­blema no és negar les con­ven­ci­ons tea­trals, sinó creure-hi cega­ment, donant-los un valor moral abso­lut.

 En comp­tes d'escar­nir-lo, hem d'eri­gir aquest bon home en l'espec­ta­dor de l'any. Tots els que hem inten­tat escriure, ho diguem o no, som­niem l'existència d'un lec­tor incon­ta­mi­nat que lle­geixi les nos­tres cabòries com si fos­sin reals, un bon sal­vatge que, lliure de con­ven­ci­ons, plori amb els nos­tres des­va­ris amo­ro­sos i tussi amb el fum que posem al paper. Cal saber aviat el nom i l'adreça que s'ama­guen sota aquesta butaca. I que vis­qui per molts anys, encara que sigui –com fan molts exfu­ma­dors per desen­gan­xar-se– a base de fumar mari­a­lluïsa.