Un historiador normal

És un honor estre­nar aquesta columna par­lant del medi­e­va­lista Ste­fano M. Cin­go­lani. Pot­ser ja el conei­xen. Té lli­bres com El somni d'una cul­tura, on escom­bra amb exqui­sida elegància els pre­ju­di­cis que el volu­ble Martí de Riquer va intro­duir en la inter­pre­tació de la nos­tra història medi­e­val. Els lli­bres de Cin­go­lani superen les mira­des arqueològiques però també el roman­ti­cisme de tres quar­tos. Quan Josep Pla diu en l'home­not de Por­ci­o­les que la “noble pre­o­cu­pació” pels afers de cor­rupció en aquest país és molt antiga, sin­to­nitza ple­na­ment amb la lec­tura que Cin­go­lani fa de Ber­nat Metge i de l'intent del casal de Bar­ce­lona de bas­tir una estruc­tura seri­osa de poder. Cin­go­lani con­necta amb la intel·ligència sub­terrània que ha aguan­tat dret aquest país al llarg dels segles, mal­grat el con­fu­si­o­nisme pro­vo­cat per les der­ro­tes i l'ocu­pació. Com a his­to­ri­a­dor, fins i tot m'agrada més que Enric Uce­lay-Da Cal, que també ens veu amb luci­desa però que sovint es deixa dur per l'agres­si­vi­tat que els lla­tins des­per­tem en els anglo­sa­xons. Els lli­bres de Cin­go­lani tren­quen amb la coti­lla meto­dològica que els estats han impo­sat a les ciències soci­als en l'últim segle, per això són tan interes­sants i fres­cos. Com que és italià, ens mira amb fre­dor i segur que apla­narà el camí a tesis més ago­sa­ra­des. Té dos lli­bres recents: una edició de l'obra de Des­clot sobre Pere II i una excel·lent bio­gra­fia del monarca que és un exem­ple de la força que pren l'èpica quan es fa par­lar els fets sense roman­ti­cis­mes lacrimògens ni per­ver­si­ons bon­dage, com les que agra­da­ven a Riquer.